JOSÉ MARTÍNEZ DÍAZ, exagent Guàrdia Urbana "Los tres chicos detenidos por la noche en las calles de Gracia salían en libertad el domingo por la tarde de la comisaría de las plaza de Lesseps. Sus caras lo decían todo." El vídeo penjat a Internet per aquest exsergent en què es parla d'un cas de presumptes tortures a tres joves de Gràcia l'any 2005 ha fet que torni a aflorar el cas. Els fets es remunten a la matinada del 9 de gener, fa 10 anys, quan tres nois van ser detinguts per la Guàrdia Urbana. Els arrestos, segons els afectats, es van produir de manera dispersa i aleatòria després del tancament del Casal Popular de Gràcia. Els joves afirmen que tant durant el trasllat com a la comissaria de l'estació del Nord van patir agressions per part de diversos agents ADRIÀ ZAYAS, afectat "Ens van tirar escales avall els tres, ens anaven pegant entre sis o set agents de la Guàrdia Urbana, tant homes com dones, també ens van despullar." Les tortures van ser denunciades pels joves, que en tres rodes de reconeixement van identificar els agents que suposadament els havien maltractat. El jutge va arxivar el cas per falta de proves i els recursos posteriors no van arribar a bon port. JORDI BUSQUETS, advocat del cas "La intenció del jutjat en tot moment era practicar les diligències indispensables únicament per justificar un posterior arxiu. No hi havia un interès real per seguir la imputació o l'acusació contra la policia local." La Guàrdia Urbana no s'ha pronunciat, de moment, sobre aquesta denúncia, però ha fet arribar a BTV l'atestat de fa 10 anys. Segons la versió policial, les detencions es van produir després que dos agents haguessin estat agredits. Els afectats, de la seva banda, insisteixen que aquest cas exemplifica que els fets del 4-F no són aïllats, i reclamen que es reobri la investigació.
Els fets es remunten a la matinada del 9 de gener de fa 10 anys, durant el tancament del Casal Popular de Gràcia. Segons la versió dels denunciants, una dotació de la Guàrdia Urbana va fer acte de presència a la zona i va identificar un dels nois que marxava del Casal. En aquell moment, i després d’una discussió, els agents haurien intentat carregar contra un grup de joves i, posteriorment, membres de la Unitat Policial d’Administració i Serveis del cos (UPAS) haurien efectuat detencions en carrers de la zona en les quals van ser arrestats els tres joves de Gràcia. Els arrestos, segons la defensa dels joves, es van produir de forma aleatòria i basant-se només en l’estètica dels nois, que en alguns casos eren en carrers allunyats del casal.
En aquell moment, segons els denunciants, van començar les agressions: “Vam començar a rebre cops quan ens van traslladar a la comissaria i també en dependències policials”, ha explicat l’Adrià Zayas, un dels tres joves que van ser detinguts ara fa 10 anys. “Després a la comissaria de l’estació del Nord em van obrir el llavi, emmanillat em van tirar escales avall i als tres ens van fer despullar mentre sis o set agents ens donaven cops i feien broma”, diu Zayas en el seu testimoni. Dos dels joves van rebre atenció mèdica durant el període en què van estar arrestats, però l’Adrià va preferir quedar-se a la cel·la: “vaig preguntar si ens traslladarien en ambulància o en la furgoneta policial, la resposta va ser que en la furgoneta, i jo tenia tanta por que vaig preferir no moure’m.”
Els joves van denunciar tortures en quedar en llibertat
Hores després de ser arrestats, els coneguts com a “tres de Gràcia” van passar a mans de la Policia Nacional que els va traslladar a la comissaria de Lesseps. En el moment de fer l’intercanvi, segons explica l’exsergent de la Guàrdia Urbana José Martínez Díaz, l’agent de la policia estatal va adonar-se de les lesions que havien patit els joves i va afirmar que “aquell ‘marró’ no se’l pensava menjar ell.” Tan bon punt els joves van sortir de la comissaria de Lesseps, on asseguren que van rebre un tracte correcte, van anar a demanar un reconeixement mèdic a l’hospital de Sant Pau, on els metges van redactar un informe de les múltiples lesions que havien patit durant la detenció. Amb aquest document, els afectats van interposar la denúncia immediatament.
Ja l’any 2005, l’Assemblea de Joves de Gràcia així com altres entitats veïnals van denunciar el cas. L’únic mitjà de comunicació que se’n va fer ressò aleshores va ser ‘La Directa’, que va publicar un article el desembre de 2006, després que un agent contactés amb el setmanari assegurant que havia denunciat aquest cas de tortures als seus superiors. L’agent va ser traslladat poc després de fer aquestes declaracions. Aquest testimoni va ser una de les proves que la defensa dels joves va aportar al judici. A més, l’advocat que representa els joves en aquest cas, en Jordi Busquets, afirma que es van fer diverses rodes de reconeixement en què els tres nois van reconèixer els agressors. L’any 2007 el cas es va arxivar ja que el jutges va considerar que no hi havia indicis suficients, i la defensa va interposar-hi un recurs d’apel·lació. Arran d’això l’Audiència Provincial va dictaminar que el cas s’havia de reobrir, però com que entre 2009 i 2013 no hi va haver cap diligència, finalment va prescriure. Busquets denuncia que el jutge no va mostrar interès a continuar investigant-ho, assegura que “senzillament va deixar passar el temps” i que per això finalment es va tancar la instrucció.
El testimoni aquesta setmana del sergent jubilat de la Guàrdia Urbana, que es refereix a aquests fets, ha impulsat els joves a treure a la llum una altra vegada el cas, una dècada després. “El que va passar el 4-F no és un fet aïllat sinó sistemàtic, que se segueix produint com denuncia des de fa molts anys la coordinadora per la prevenció i la denúncia de la tortura”, alerta el portaveu d’Alerta Solidària, Martí Majoral. És per això que tant les entitats del barri de Gràcia, com la coordinadora i l’advocat dels joves reclamen que es reobri el cas i que s’esclareixin els fets. La defensa dels joves i les entitats han fet una crida també els agents o exagents que puguin donar el seu testimoni d’altres possibles agressions a trencar el silenci: “Parlem de la policia de Barcelona, són molts casos i ja és hora d’acabar amb això (…). Exigim no només que s’investiguin els fets, sinó que el procediment sigui púlic: volem transparència”, ha conclòs Majoral.
La versió policial dels fets
La Guàrdia Urbana de moment no s’ha pronunciat sobre aquest suposat cas d’agressions, però ha fet arribar a BTV el document amb les diligències del dia 9 de gener de 2005. L’atestat diu que una cinquantena de joves d’estètica okupa estaven barrant el pas del trànsit al carrer de Ros de Olano. Segons la versió policial, dos agents que estaven patrullant per la zona van intentar resoldre la situació parlant amb els joves, amb l’objectiu d’evitar el conflicte, atès que estaven en franca inferioritat numèrica. Segons els agents, alguns membres del grup els van envoltar increpant-los i els van arribar a agredir amb cops al cap, fins al punt que van arribar a trencar un dels cascs dels agents i van malmetre els vehicles en què circulaven. En aquell moment, segons explica l’atestat, es van demanar reforços que, en arribar, van iniciar una persecució pels carrers adjacents a Ros de Olano, en la qual es van efectuar les tres detencions i una identificació. En el document s’explica també que, a posteriori, els tres arrestats van sol·licitar atenció mèdica i un d’ells va ser traslladat a l’Hospital del Mar per descartar que patís cap fractura. Aquesta és la versió policial dels fets, pels quals es va acusar els tres detinguts d’atemptat a agents de l’autoritat, danys, alteració de l’ordre públic, desobediència i resistència.
