Construïda als anys 30 com a residència per als obrers, la Casa Bloc no va poder complir mai aquesta finalitat. Després de la guerra, aquí van viure familiars de militars. Fins fa dos anys, en el pis 1/11 encara n'hi vivien, el mateix que ara s'ha recuperat tal com va ser ideat en la Segona República. Exemple de l'arquitectura racionalista, el pis d'uns 60 metres quadrats, és un dúplex amb dues habitacions a la planta superior. La restauració ha cuidat al màxim tots els detalls i s'ha intentat trobar els elements originals de l'època. És el cas de la dutxa, que s'ha extret d'un altre pis del bloc que la conservava, el mateix que ha passat amb el terra. ROSSEND CASANOVA, comissari del projecte de museïtzació "Els antics estadants havien arrencat el terra original. Vam haver de buscar en un pis que algú ens donés aquests 30 metres quadrats de paviment. El vam aconseguir." El taronja de la barana tampoc no és casual. Les cates fetes han descobert que el color original era aquest per molt sorprenent que ho sembli. Amb la museïtzació d'aquest pis no només es recupera patrimoni, també es fa un exercici de memòria històrica per recordar l'atreviment del GATCPAC que van difondre a Catalunya l'arquitectura moderna europea. JAUME CIURANA, tinent d'alcalde de Cultura "És un esforç que val la pena per explicar a la ciutat el somni i l'ambició que hi va haver en un moment determinat als anys 30. Un somni i una ambició que no hem d'oblidar mai." El Museu Disseny Hub serà l'encarregat de gestionar les visites guiades concertades prèviament, que es podran fer després de la inauguració, prevista per al mes de febrer.
L’Incasòl s’ha encarregat del projecte de rehabilitació i restauració de les façanes, cobertes i instal·lacions comunitàries, ascensors i escales. Ara serà el Museu Disseny Hub qui s’encarregarà de gestionar les visites guiades concertades prèviament, i que es podran fer després de la inauguració, prevista per al mes de febrer.
Un edifici amb història
La Casa Bloc és un exemple d’arquitectura racionalista que es va construir als anys 30 per donar resposta a la falta d’habitatges dignes. El projecte es va encarregar als arquitectes Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé i Joan Baptista Subirana, pertanyents al Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al progrès de l’Arquitectura Contemporània (GATCPAC). El grup reivindicava una arquitectura funcional amb economia d’espais i materials, en contraposició de l’arquitectura decimonònica imperant en aquell moment. La primera pedra, la va posar el president de la Generalitat Francesc Macià i les obres es van prolongar fins a l’inici de la Guerra Civil. Quan va acabar la guerra, l’edifici es va acabar, però en lloc de cedir-lo als obrers, com estava previst, va ser ocupat per militars, vídues i orfes militars.
