JOSEP LLONELL, prepòsit de la Comunitat de Sant Felip Neri "Aquesta casa, durant l'època roja va ser convertida en orfanatori. Quan hi havia bombardejos baixaven aquí, en aquesta escala que ara està taponada, i baixaven a sota. En el bombardejos del 38, va entrar una bomba per aquesta finestra de l'esquerra i va caure aqui. Va ensorrar el sostre i va trinxar, va matar, tota la canalla i els guardadors. Aquesta és la seva trista història i això queda recordat amb una làpida a la plaça." ELISENDA ALBERTÍ, autora de 'Barcelona sota les bombes' "A les 11 i 20 del matí va haver el segon atac i bona part de les bombes van anar a parar sobre on ja s'havia fet el primer. Aquesta zona concretament va ser especialment dramàtic perque les bombes van tocar a la gent que estava deserunant els efectes del primer bombardeig estaven treien les victimes bona part de les quals eren els nens que estaven al refugi." "Quan parlem dels famosos bombardejos d'ara fa 75 anys ens es molt fàcil veure de quines dimensions debien ser perquè aqui tenim clarament les restes de la metralla. Aquesta plaça pràcticament va quedar enrunada, tot va quedar destrossat, i l'únic que va quedar en peu va ser l'esglèsia." "Memòria històrica desgraciada. és dels llocs de Barcelona on el bombardeig és encara visible."

El diumenge 30 de gener de 1938 un bombardeig de l’aviació italiana sobre el nucli antic de Barcelona va provocar una matança a la plaça de Sant Felip Neri, de la qual només restà en peu l’església. A la plaça hi va haver 42 morts -la majoria, nens- i més d’un centenar de ferits. Un acte d’homenatge al mateix espai recorda aquest dimecres la matança.

El bombardeig del 30 de gener va ser un dels més devastadors de la Guerra Civil a Barcelona, només superat pels grans bombardeigs de març del 38. A les nou del matí, una esquadra de trimotors de l’Aviació Legionària Italiana amb base a les Balears va descarregar la càrrega de  bombes pels voltants de la Catedral i la plaça Nova, que van enfonsar un bon nombre de cases. El cas més greu es va produir a la plaça de Sant Felip Neri, que aquella hora era plena de nens refugiats que hi jugaven.

Tal com documenta Elisenda Albertí al recentment reeditat “Perill de Bombardeig! Barcelona sota les bombes (1936-1939)“, quan els serveis d’assistència treballaven al desenrunament i rescat de víctimes, es va produir un altre bombardeig que va provocar la pràctica destrucció de l’espai i un nombre més gran de víctimes mortals. A les deu de la nit del dia 30, el recompte provisional de víctimes és de 153 morts i 108 ferits greus o de consideració, la majoria, nens.

Homenatge a la plaça

L’impacte de la metralla de les bombes a la façana de l’església de Sant Felip Neri ha arribat als nostres dies com un testimoni mut de la Guerra Civil. Precisament aquesta tarda l’associació Altraitalia, d’italians residents a Barcelona, farà un acte d’homenatge a la plaça de Sant Felip Neri com el que va fer el 2012, i explicarà detalls de la demanda interposada, que ha fet que l’Audiència hagi reobert la causa pels bombardeigs sobre Barcelona.