Barcelona i l'àrea metropolitana sumen 4,5 milions de persones. Això ens situa, avui dia, com la cinquena ciutat europea en massa poblacional per darrere de Londres, París i Madrid, i empatats amb Milà. En el rànquing mundial baixem fins a la 81a posició. I en els propers anys apareixeran altres aglomeracions urbanes més poblades, sobretot a l'Àsia. La batalla per ser una megaciutat en nombre de ciutadans està perduda. Per això l'informe defensa noves estratègies per posicionar-se en un nou mapa global. ANDRÉS RODRÍQUEZ-POSE, professor de geografia econòmica de la London School of Economics "Barcelona no es una ciudad que pueda competir en costes, no puede competir en producción en masa. La única forma de competir es conocimiento, en atracción de capital humano, en atracción de talento y en tecnología." La fuga de cervells és un dels problemes principals. I per atreure talent, l'infrome recomana que Barcelona es diferenciï de la resta de metròpolis amb un model de desenvolupament més sostenible i que guanyi en qualitat de vida. ANNA PUIGGRÒS, geògrafa i coautora de l'informe Les tendències i els seus impactes a les grans metròpolis "Cada vegada veiem ciutats amb un pes econòmic més important, cada vegada tenen un PIB més elevat, fet que significa que aquest ja no pot ser l'únic element competitiu, no és l'element diferencial per atreure capital humà, cal buscar altres sortides i una n'és la millor qualitat de vida." D'aquí a 40 anys el centre de gravetat econòmic estarà situat a les ciutats d'Orient. La dada positiva és que Barcelona, gràcies a infraestructures com el port i l'aeroport, està ben posicionada per convertir-se en la porta d'entrada al nord d'Europa i d'Àfrica per als mercats asiàtics.
