(ACN) Barcelona ha arribat als 1,7 milions d’empadronats per primera vegada des del 1990. Segons les dades més recents de l’Oficina Municipal de Dades, el nombre de residents a la capital catalana es va disparar durant els set primers mesos de l’any en més de 40.000 nous habitants, un ritme més alt de creixement que en els sis anys anteriors, en què l’augment poblacional va ser d’unes 35.000 persones.
La majoria de nous empadronats, de fora de la UE
Prop de la meitat dels nous empadronats tenen entre 25 i 39 anys, són unes 20.474 persones, un 49,4 % del total de l’augment. La majoria de població d’aquesta franja d’edat té com a lloc de naixement un país estranger. Concretament, el 57 % dels 378.152 residents a Barcelona a l’inici del 2023 havien nascut fora d’Espanya. Es tracta d’una xifra superior als aproximadament tres de cada 10 que van néixer a la ciutat, el 5 % que ho van fer a la resta de Catalunya, i al 7 % que ho van fer a la resta de l’estat.
Pel que fa a al global dels nous barcelonins, al voltant d’un 85 % són estrangers. Els residents amb nacionalitats de fora de la UE van pujar en 28.368 persones entre gener i agost del 2023, mentre que els estrangers comunitaris també van incrementar-se, concretament en 6.760 residents, així com les persones amb nacionalitat espanyola (6.328). Per primer cop, les persones de nacionalitat estrangera ja conformen més d’una quarta part de la població barcelonina.
El duplica la població russa i ucraïnesa a Barcelona
La nacionalitat més popular a la capital, a banda de l’espanyola, continua sent la italiana (49.371 empadronats), com ja fa anys que és tendència. La segona comunitat més gran és la colombiana, seguida de la pakistanesa, la xinesa, la peruana i la francesa.
Les nacionalitats russa i ucraïnesa també van a l’alça, concretament, entre el març del 2022, dies després que comencés la guerra entre els dos països, i l’agost del 2023. Si a principis del 2022 hi havia prop de 5.000 ucraïnesos, un any i mig n’eren 9.510. Pel que fa als russos, dels 7.554 de març del 2022, s’ha passat a 11.411 l’agost del 2023.
El Gòtic, el barri on més augmenta la població
Per barris, l’increment de residents més gran de gener a agost de l’any passat va ser al Barri Gòtic, amb 2.789 veïns nous, un 11,4 % més, que contribueixen als 27.249 empadronats. Després, a la Marina del Prat Vermell, un barri que està en plena conversió d’un entorn industrial a un de residencial. El districte de Sants-Montjuïc és el segon que creix més (10,1 %), seguit del Bon Pastor (9,3 %), el Besòs i el Maresme (8,9 %) i Porta, un dels 13 segments de Nou Barris (8,2 %). En valors absoluts, el Gòtic també encapçala el rànquing, seguit de Sants (2.537 veïns nous), el Besòs i el Maresme (2.481), Porta (2.367) i el Fort Pienc (1.766).
Els nascuts fora del Barcelonès ja són majoria
Amb dades oficials també del padró, amb data d’1 de gener del 2023, els residents a capital catalana nascuts fora de la comarca del Barcelonès són majoria per primera vegada des del 2016. Uns 812.000 empadronats van néixer a algun dels cinc municipis de la comarca, cosa que representa prop del 49 % del total. La xifra ha anat caient, sobretot perquè els nascuts a Barcelona ciutat han baixat en més de 30.000 persones des del 2019 —de fet, el 2020 va ser el primer en què els nascuts a la ciutat van passar a no ser majoria. En l’últim quart de segle, els nadius barcelonins han caigut en unes 100.000 persones.
Les persones oriündes a Catalunya encara són majoria a la ciutat, però el seu pes va baixant, no només per la caiguda de barcelonins, sinó perquè els qui van néixer a la resta del país també van baixant, per bé que molt més lleugerament al llarg del temps —en els primers mesos, hi ha hagut un repunt d’un miler de persones d’aquest origen fins les 117.320.
