(ACN) Hi ha famílies per a qui el confinament pel coronavirus pesa com una llosa, fins i tot tenint dret a sortir al carrer en casos excepcionals, com preveu una instrucció del Ministeri de Sanitat. Es tracta de les persones diagnosticades amb trastorn de l’espectre autista (TEA). Anna Trillas, la mare d’en Gerard, de 17 anys, lamenta que algunes famílies se senten jutjades en fer ús d’aquest permís. “Passejar no és un luxe per a nosaltres, és una necessitat bàsica”, diu.
Denuncia que s’ha trobat amb insults cap a ella o el seu fill. “No és un tema de poder sortir a passejar, sinó d’evitar que hi hagi autolesions o agressions cap a altres membres de la família”, diu.
Neus Payerol, presidenta de la Federació Catalana d’Autisme, que va demanar juntament amb d’altres que es permetessin sortides puntuals, diu que els arriben casos similars de diferents famílies. “Que puguin sortir els ha donat una mica d’aire, tot i que alguns pares i mares es continuen trobant problemes quan surten”, bé sigui perquè un veí els ho recrimina o bé amb algun agent desinformat.
A més, l’aventura de sortir al carrer no és gens fàcil amb una persona amb TEA, ja que, segons expliquen els familiars, tampoc no entenen que cal respectar certes distàncies o no suporten la idea de posar-se una màscara.
El confinament ha estat “una bomba atòmica”
Payerol afirma que les persones amb trastorn de l’espectre autista solen tenir una sèrie de rutines molt importants “que fan que la seva vida sigui funcional”. Davant d’una situació com l’estat d’alarma, que trenca amb tot això, poden aparèixer “trastorns conductuals importants”.
Anna Trillas ho confirma amb el seu cas: “Ha estat com una bomba atòmica, tot el dia a dia que ell portava, amb molta activitat física, s’ha tallat de cop i volta sense ell entendre per què”.
La manca de comprensió per part de les persones amb TEA d’allò que passa, per molt que els ho expliquin, els dificulta molt gestionar-ho. “Gestiona fatal estar a casa tancat i han sortit conductes que feia molt temps que no teníem, pel que fa a agressivitat, autolesions…”, assegura.
Per això, demana “empatia” i destaca per què en alguns casos concrets hi ha una “necessitat vital” de sortir puntualment a l’exterior.
Centres de dia i residències
Neus Payerol recorda que, a més dels nens que s’han quedat sense escola, també hi ha persones diagnosticades adultes afectades directament per les mesures de l’estat d’alarma. Són aquelles que abans del confinament anaven a centres de dia i que després que es tanquessin han hagut de tornar a passar-se el dia a casa.
La presidenta de la fundació destaca que són adults “amb moltes necessitats de suport” que també han vist trencada la seva rutina i que sovint tenen uns pares grans.
D’altra banda, les residències que acullen persones amb TEA també s’estan trobant amb dificultats. Segons Payerol, hi ha problemes per fer proves o test de coronavirus i no estan preparats per confinar una persona en aquell espai. “És molt complicat”, assegura, i afegeix que els estan arribant demandes de centres perquè no saben com procedir.
