Nascuda a Canales, un poble de la província de Lleó, Aurora Álvarez va arribar al Verdum el setembre del 1968, amb 13 anys. “El meu pare va comprar un pis allà on n’hi havia i el podíem pagar”, recorda. Es van instal·lar en un pis al carrer de Joan Riera, en un edifici on encara hi viu. Als anys 70, les antigues Cases del Governador encara es conservaven en un barri on molts dels carrers no estaven asfaltats.

“Hi mancaven tot tipus de serveis públics, perquè a banda d’habitatges, carrers i una mica de comerç no hi havia res més”. L’Aurora, més coneguda com a Yoyi, va pensar aleshores en reclamar tot allò que calia per a la vida quotidiana al barri i es va implicar en la lluita veïnal per millorar tant en l’àmbit urbanístic com en els àmbits educatius o culturals.

“Una escola de ciutadania”

El primer contacte amb la vida associativa el va tenir només arribar. “La meva mare era molt catòlica i ens va portar a la parròquia de Sant Sebastià, que va ser com un regal, encara no havia començat a funcionar el Centre Social Roquetes però ja hi havia com un embrió del que seria”, explica.

L’espai funcionava com a una organització juvenil i també veïnal. “Per a moltes persones va ser realment una escola de ciutadania, de democràcia i col·lectiu. Quan es pensava a canviar el sistema i posar fi a la dictadura, hi havia dues línies de treball molt clares per part dels partits polítics clandestins: les fàbriques i els barris“, recorda.

Les primeres lluites veïnals

Álvarez recorda les primeres lluites veïnals: “Quan ho miro amb la mirada d’ara penso: érem uns inconscients. Perquè no es pot dir que érem uns valents. Era una inconsciència total d’allò que ens esperava a l’altra banda. No només que carregués la policia, perquè és clar, si et detenien et torturaven“.

L’Olimpíada Popular de Roquetes, l’any 1983, va ser per a ella una lliçó en l’àmbit organitzatiu. Va ser una reivindicació d’espais on practicar esport al barri, però amb un caràcter festiu. “Vam demanar permisos al govern civil, vam anar a les cases comercials a demanar medalles i trofeus, eren quatre diumenges i va ser tot un èxit”, comenta Álvarez.

Em vaig enganxar a aquella idea tan transformadora de passar d’una fàbrica a un espai per a joves, per la cultura i pel que decidíssim tots què fer-hi”
Aurora Álvarez

El bar de l’Ateneu Popular 9 Barris

El fort vincle de l’Aurora amb l‘Ateneu Popular 9 Barris ve de lluny. Sense ser gaire conscient del que anava a succeir va ser-hi present el dia que els veïns van començar a desballestar la fàbrica d’asfalt. “Arribem allà unes 300 persones, i de cop i volta veig que algunes salten la tanca, s’enfilen amb eines mentre la gent que dirigia una mica diu: aquí tothom, tothom en silenci! I de cop i volta se senten cops i veiem que la xemeneia cau a terra“. L’organització veïnal va aconseguir transformar l’antiga fàbrica en un ateneu. Álvarez va ser durant anys una de les cares més visibles del projecte i treballadora del bar de l’equipament.

Presidenta de l’AV Verdum

Quan per edat i trajectòria va arribar el punt de la jubilació, l’Aurora va començar a tenir un paper més actiu dins l’Associació Veïnal del Verdum, fins que li van proposar agafar el relleu de la presidència. “Vaig posar una sèrie de condicions que havia après a l’ateneu, com ara treballar més en xarxa“, recorda. Per aconseguir-ho una de les peces clau va estar recuperar un dels espais neuràlgics per al barri: la plaça del Verdum. També donar visibilitat a les dones del barri amb la senyalització dels desapareguts safareigs de les Cases del Governador.

Ara, l’Aurora pensa que ha arribat el moment de fer un pas enrere a la junta de l’AV Verdum i deixar pas a les generacions més joves. “No em veig amb 71 anys tirant del caro d’una mobilització pel dret de l’habitatge, sincerament. Tanmateix estaré allà, però no en primera fila. Sempre donaré suport a tot allò que es faci en pro dels drets d’una vida millor“, conclou.