La mare i la germana de l’Adriana Martín pujaven per la Rambla quan la furgoneta les va atropellar, a l’altura del Mercat de la Boqueria. Van quedar ferides de gravetat, sobretot la germana, i en un primer moment, els serveis d’emergència van considerar que no hi havia res a fer.
“Per triatge van donar prioritat a gent que podia salvar-se o amb ferides no superficials, menys greus i a ella, amb les lesions que tenia, la van tapar, la van deixar allà” explica l’Adriana. Va ser més tard, quan van evacuar tothom, que “va arribar una ambulància del Parc Taulí i estaven allà a la botiga i algú va dir: ‘Es mou la manta, es mou la manta’ i li van posar vies, la van entubar i la van dur cap a Sant Pau. És un miracle. De com estava, de donar-la per morta, a com està avui dia, és un miracle autèntic”.
“Vaig trucar desesperadament als telèfons i cap no responia”
Per això, l’Adriana descriu com a miracle el fet que, un any després, totes dues estiguin vives i, malgrat algunes seqüeles, puguin fer una vida relativament normal. L’Adriana viu a Sant Cugat i, amb l’operació Gàbia, i el 17-A no va poder arribar a l’Hospital del Mar fins a la matinada. Li va ser molt difícil, també, obtenir informació sobre les seves familiars, amb qui no podia contactar. Per això demana millores als protocols d’atenció als afectats en cas d’atemptat. “Vaig estar trucant desesperadament als telèfons que s’havien anat donat i cap no responia. Crec que en casos com aquest es podria muntar un servei de trucades a familiars, que et donessin una informació mínima” reclama.
També considera que s’hauria d’ampliar el reconeixement ministerial de víctima del terrorisme a tots els afectats. “Les persones que van veure la furgoneta passar, treballadors de restaurants que van acollir la gent quan van tancar, tot això són víctimes. Directes o indirectes, però són víctimes. Han vist cossos volant, nens morts, estrangers… Totes aquestes persones s’han de reconèixer com a víctimes del terrorisme”. A ella tampoc no la reconeixen com a víctima, malgrat que ha hagut de suportar bona part del pes del drama familiar i ha necessitat ajuda psicològica.
