Els moments posteriors a l’atemptat a la Rambla el caos es va apoderar del centre de la ciutat. La gent, espantada, corria cap on fos i es refugiava on podia, com per exemple a l’interior de l’hotel El Avenida Palace, a la Gran Via. El seu director, Albert Álvarez, de seguida va tenir clar com actuar. “Des del principi a nosaltres ens va sortir la vena hotelera, la d’acollir a tothom qui hi entrava”.
Més enllà d’aquesta primera acollida, la propietat de l’hotel va oferir les instal·lacions a l’Ajuntament per al que fos necessari i el consistori va decidir establir-hi el comandament del centre d’emergències les hores posteriors a l’atac terrorista. S’hi van desplaçar una trentena de treballadors socials, psicòlegs i també membres dels Mossos d’Esquadra per atendre afectats per l’atemptat. Merche Cuesta, cap territorial del CUESB, s’hi va estar fins ben entrada la matinada. “Nosaltres fèiem aquest primer atendre, escoltar, ajudar a treure les pors, veure què necessitaven…”
Barcelonins i turistes
Durant tota la nit van atendre fins a 150 persones: testimonis presencials dels fets que necessitaven suport psicològic i persones que miraven de localitzar familiars o amics amb qui no podien contactar. En el cas dels ferits, els informaven de l’hospital on es trobaven. Als familiars de les víctimes mortals els acompanyaven a l’Institut de Medicina Legal per dur a terme la identificació dels cossos. “Recordo un sentiment de molta tristor, sobretot amb persones de fora -les d’aquí també, evidentment- perquè havien vingut de vacances i tornaven soles al país amb la persona estimada, amb qui havien planificat les vacances, morta”, explica Cuesta.
Aquella nit el cordó policial va impedir que molts turistes tornessin als seus hotels. A El Avenida Palace els van oferir un lloc per dormir. “Vam dir: ‘Què fem amb aquesta gent que tenen el seu hotel a la Rambla? És la una de la matinada i no tenen on anar’. Un altre cop, de forma espontània, teníem 40 o 50 matalassos i els vam posar al gran saló. Moltes eren famílies amb nens”, recorda el director, Alberto Álvarez.
Enmig d’això, hi va haver un moment de tensió màxima. Un grup de persones va entrar corrents a l’hotel cridant “que venen”. “Es pensaven que venien terroristes i va començar a entrar moltíssima gent corrents procedent del carrer”, relata Cuesta. “Vam tancar portes i ens vam amagar. Van ser uns minuts terribles perquè ens pensàvem que no s’havia acabat. Per uns moments vam passar de ser interventors a víctimes”.
