La titular del Jutjat d’Instrucció número 20 de Barcelona, Eva Moltó, entén que aquests comentaris no suposen una incitació a la violència, encara que siguin “comparacions desafortunades”. La magistrada argumenta en la seva interlocutòria que el Codi penal antic, que era el vigent quan es van publicar els tuits, castigava la negació o justificació del genocidi, cosa que, segons entén, no es desprèn dels textos aportats.
Els signants de la querella han presentat un recurs contra l’arxivament i han criticat que la justícia fa servir barems diferents, segons el col·lectiu que denuncia. Des de l’Associació de Defensa de Drets Humans del Col·legi d’Advocats, Robert Sabata ha denunciat que es produeix “un tractament desigual” i ha afirmat que l’Estat ha reaccionat de forma vehement en altres casos però la fiscalia mira cap a una altra banda quan apareix l’independentisme. Segons Sabata, en altres països d’Europa aquesta actitud seria “perseguida i castigada de forma implacable”.
Entre els signants de la querella hi ha l’Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans, la Comissió de la Dignitat, SOS Racisme, els sindicats UGT i CCOO, Acció Cultural del País Valencià, la Plataforma per la Llengua i la Plataforma pel Dret a Decidir.
