D’entre el centenar d’edificis que formen el llegat d’Arata Isozaki, els companys de professió coincideixen a destacar el Palau Sant Jordi com la seva millor obra. Josep Acebillo, director tècnic d’arquitectures i infraestructures del 92, destaca que aquest projecte tenia la qualitat arquitectònica i tecnològica més alta de tots els edificis de nova construcció que es van fer per acollir els Jocs Olímpics. Segons Acebillo, va ser una gran aposta compositiva i estructural que s’ha convertit en la instal·lació olímpica més utilitzada de Barcelona.
L’arquitecte Vicente Guallart, exarquitecte en cap de l’Ajuntament de Barcelona, en destaca l’esperit visionari i innovador i la capacitat per combinar “de manera intel·ligent i subtil” l’essència tradicional japonesa amb la utilització de noves tecnologies constructives.
Un gran admirador de Gaudí i Barcelona
Isozaki, com molts compatriotes japonesos, era un gran admirador de Barcelona i de l’obra d’Antoni Gaudí, i amb el projecte del Sant Jordi “va fusionar molt bé tant la seva cultura i orígens japonesos com una certa plasticitat que podríem dir catalana, amb l’ús de la ceràmica en la coberta”, assegura Guallart.
El Sant Jordi però no és la seva única obra a Barcelona, tot i ser la més coneguda. L’any 1999 se li va encarregar l’accés al centre cultural CaixaForum, que quedava per sota de la cota de carrer. L’accés al vestíbul des del carrer es fa a través d’un recorregut d’escales, escales mecàniques i un ascensor. La protecció d’aquests accessos és una pèrgola de caràcter escultòric, d’acer i vidre, que evoca la Catalunya modernista.
I a la Zona franca, va construir el Districte 38, un parc d’oficines de 70.000 m² aixecat en un solar de 35.000 m² conjuntament amb Foreign Office Architects.
Més reaccions
El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) ha lamentat en una piulada la mort de l’arquitecte, com també ho ha fet el mateix Palau Sant Jordi. “Lamentem profundament la mort de l’arquitecte japonès Arata Isozaki, creador del Palau Sant Jordi i Premi Ciutat de Barcelona 1990. El seu esperit visionari i innovador perdurarà per sempre”, han piulat els responsables del complex.
Des de l’Ajuntament de Barcelona, el primer tinent d’alcaldia, Jaume Collboni, ha subratllat que a la capital catalana es recordarà “sempre” l’arquitecte japonès “. En el mateix sentit, el tinent d’alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat i regidor de Presidència i Pressupostos, Jordi Martí, ha subratllat que Isozaki va ser l’autor “del millor edifici olímpic”, el Palau Sant Jordi: “Un poliesportiu discret i espectacular, versàtil i bell”.
