Vista la notorietat que va tenir el seu compte de Twitter, els impulsors d’Apuntem.cat van decidir tirar endavant la web, en què retuitejaven els tuits anticatalanistes que trobaven a la xarxa. Ho feien de manera temàtica, per aquelles notícies d’actualitat en les que Catalunya ocupava la primera plana. Els incendis de l’Empordà, el pacte fiscal o la diada de Sant Jordi en són alguns exemples. Tots els twits tenien en comú un missatge clarament catalanòfob i on s’atacava l’identitat catalana. Els usuaris d’aquests twits insultants no són, segons el periodista i president de l’ESCACC, Àlex Gutiérrez, ni nombrosos ni rellevants, però que estan alimentats pels missatges de certs mitjans de comunicació espanyols.
Alguns d’aquestes piulades vexatòries han trascendit a l’amenaça, com el cas del jugador Àlex Fàbregas, quan va manifestar que jugava amb la selecció espanyola perquè no tenia més opció. Per això, alguns partits polítics ja han demanat a la Fiscalia que actuï i ho investigui. Segons l’advocat i president de la secció de Drets d’Imatge i Propietat Intel·lectual del Col·legi d’Advocats de Barcelona, Jordi Bacaria, s’ha de diferenciar entre els insults a un col·lectiu i les amenaces a un individu, on sí que es pot actuar jurídicament. Malgrat que molts d’aquests comentaris fan apologia de l’odi, denunciar-los i cessar aquesta activitat és poc viable.
Una altra qüestió és la com la xarxa pot filtrar aquest tipus de twits. Tant per Gutiérrez com per Bacaria, és necessari que a les xarxes socials com Twitter en regulin el contingut, per tal que la llibertat d’expressió no vulneri el dret de l’honor.
