S’acosta l’inici del curs escolar i per a alguns alumnes serà el primer lluny del seu país. És el cas dels infants refugiats procedents d’Ucraïna que van instal·lar-se a Barcelona després de la invasió russa. Tot i que moltes famílies han acabat tornant a casa, n’hi ha d’altres que han decidit quedar-se a la ciutat. S’hi han empadronat en total 2.192 persones i pel que fa a infants i joves s’han escolaritzat 584 en 181 centres educatius de Barcelona.
Un d’aquests nens és el Teoman, de 5 anys. Amb els pares va arribar aquí definitivament a finals de maig, després de passar per altres ciutats espanyoles. “Ja no va entrar a cap escola”, explica la mare, Olena Kurt. Tant ella com el marit tenen ara feina a Barcelona i la intenció és viure a la ciutat “com a mínim un any”.
Encara no saben a quina escola anirà el Teoman però durant l’estiu ja ha tingut el primer contacte amb l’idioma i amb altres infants en un casal organitzat per l’Ajuntament, en col·laboració amb la Fundació per l’Esport i l’Educació de Barcelona (FEEB) i la Fundació Probitas.
Un casal per jugar i preparar el curs
Com ell, uns 230 nens i nenes d’entre 5 i 13 anys s’han apuntat cada setmana al programa Temps de joc Ucraïna, en marxa des de mitjans de juliol. Es tracta d’un casal gratuït amb activitats esportives i de lleure, que ha estat ampliat enguany per atendre els infants refugiats ucraïnesos. A més de promoure el joc i els seus beneficis, ha estat un punt de trobada, com explica Kurt: “Pot jugar amb nens amb qui s’entén perquè era molt difícil comunicar-se amb els d’aquí”.
Per trencar la barrera de l’idioma, el casal ha incorporat monitores ucraïneses que fan de traductores de les catalanes. Però a més les activitats d’esbarjo es complementen amb d’altres lingüístiques, per aprendre català i castellà, amb el propòsit que adquireixin uns primers coneixements de cara a l’inici de curs.
Atenció psicològica també per les famílies
També l’aspecte emocional és un dels eixos del casal. Tant els infants com les famílies han disposat d’una psicòloga per rebre suport i abordar problemes derivats del context de conflicte. “Molts nens van entrar tristos o tenien por”, assegura Iryna Bohdanova, coordinadora del casal, “ara els nens ja poden tenir una veritable infància”.
