SUSANA GARCÍA, agent de la Guàrdia Urbana "Bé, és la primera foto... de les primeres fotos de la primera promoció de dones de la Guàrdia Urbana l'any 79. Aquí es pot veure com anem amb una faldilla que amb el temps un s'adona que no és una cosa gaire pràctica, unes sabates de taló, un bolso... bastant incòmode també." "La gent que feia molt anys que hi era els va costar acceptar que hi entressin dones, perquè aquesta professió, com moltes d'altres, és un món d'homes." "Hi havia companys que m'havien dit que no volien anar amb mi perquè no volien anar amb dones. Semblava que t'havien de protegir i jo no he necessitat mai protecció. Els havies de demostrar que tu eres igual que ells i que podies fer el mateix que ells. I et dic més. A vegades, més." "Va ser dur, les primeres dones ho vam passar malament. Va ser dur. El primer dia que vaig sortir al carrer va ser delicat. La gent et mirava, al·lucinava i deien, què passa, que això és carnaval?" "Cartagena amb Mas Casanovas va ser el primer encreuament que em van enviar. I t'adones que et poses allà al mig, aixeques els braços i es paren els cotxes... et fan cas." "Et diuen: 'Escolta, has d'estar a casa rentant plats.'. Bé, jo sempre pensava que com que els tenia rentats, me'n anava a treballar." "Ara ja la gent s'hi ha acostumat. Són molts anys. I a més, en els altres coses ja hi ha dones. Per tant, s'han habituat més. Potser el que falta és una mica més de dones com a comandaments a la Guàrdia Urbana, no s'ha promocionat gaire."
