L’11 de novembre de fa 30 anys va caure en diumenge. Havia plogut força el cap de setmana. L’àtic del número 33 del carrer del Cadí, que estava deshabitat, es va inundar. L’estructura de l’edifici, ja malmesa per l’aluminosi, no va aguantar el pes de l’aigua i, de matinada, es va esfondrar. Una veïna de l’edifici es va precipitar i va morir.
Va esclatar així la crisi de l’aluminosi al Turó de la Peira. Els veïns ho van qualificar de crònica d’una mort anunciada. Feia temps que denunciaven el mal estat dels edificis – hi havia esquerdes i s’havien desprès algunes cornises-. Segons l’advocat José Molina, que treballava amb l’associació de veïns, fins a la data del sinistre ningú no els va informar que bona part del barri estava construït amb ciment aluminós, que s’assecava molt ràpid però tenia un gran inconvenient: la humitat el degradava molt ràpidament.
“A Espanya el ciment aluminós es va prohibir l’any 77. Això vol dir que l’any 1990, quan es va produir l’esfondrament, la constructora i les administracions ja sabien que era un ciment perillós i que havien construït milers d’habitatges amb aquest ciment. Per què no van fer res si sabien que hi havia bombes de rellotgeria a cada pis? Ho vam considerar una actitud negligent i vam actuar amb tota la contundència”, recorda Molina.
Una contundència que es va traduir en nombroses manifestacions i, també, en una croada judicial contra el constructor, Sanahuja, les administracions i Ciments Molins, que tenia la patent a Espanya del ciment aluminós. El jutge, però, va concloure que els suposats delictes que els podien atribuir havien prescrit.
Després del sinistre, aquest cop sí, es va fer una auditoria i es va concloure que els edificis tenien aluminosi. Cinc blocs estaven tan afectats que havien d’anar a terra i 142 més van haver de ser rehabilitats. Durant els anys posteriors al sinistre, molts veïns van haver de conviure amb els puntals mentre esperaven que s’aixequessin els habitatges nous. Va ser un procés lent.
Els darrers van ser reallotjats el 2005. La resta de finques, amb un percentatge menor de ciment aluminós, es van rehabilitar. Però no totes. Alguns propietaris no van voler assumir-ne el cost, malgrat les ajudes, i encara en queda alguna, com el número 37 del carrer del Cadí, amb la rehabilitació pendent.
L’AV Turó de la Peira repassa en imatges el capítol de l’aluminosi
“Abans dels anys 90 ja es veia que en alguns balcons hi havia escrostonaments i sortien els ferros de les vigues”, recorda l’Antonio Silva, president de l’AV Turó de la Peria. “Quan va caure una escala d’un bloc i va morir una veïna, ja vam començar a saber que tot el barri estava afectat per l’aluminosi”.
Ja fa temps que els veïns van poder tancar el capítol, però no volen deixar en l’oblit la història que va marcar tot un barri. De fet, l’Associació de Veïns del Turó preparava una exposició d’imatges que s’ha hagut d’ajornar per les restriccions sanitàries.
