Amb les idees ben clares... "Crec que l'expressió del poble és el que permetrà que acabem sent un poble lliure, sobirà i independent." I la lliçó ben apresa. O gairebé. "A les 17:14 els haurem d'aixecar o algo així. No?" "Amunt, avall, amunt, avall... Està xupat." "Ens el faran aixecar i faran la foto des de dalt." Desenes de milers de persones han ocupat el passeig de Sant Joan. L'ambient ha estat festiu, com sempre, amb colles i agrupacions animant el personal. I així han arribat les 17.14. Calia, però, esperar el torn de Barcelona. Hi ha hagut certa confusió i s'han produït diversos batecs improvisats abans d'hora. Fins que, cap a tres quarts de sis, ara sí, tocava aixecar els punts cap al cel. I així ha acabat la manifestació de la Diada. Novament multitudinària. Molts no mostren símptomes d'esgotament. "L'any que ve si veniu em tornareu a trobar." "Vinc perquè és l'última vegada que fem aquesta mani." O si més no, creu ell, que es fa per reclamar la independència de Catalunya.
Els vuit trams de la concentració a Barcelona estaven plens des d’abans de les 16 h de gent amb estelades i samarretes blanques. Després de l’hora de dinar, els prop de dos quilòmetres de recorregut ja estaven plens de barcelonins i catalans vinguts de la resta de comarques de la regió metropolitana (el Baix Llobregat, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental, el Maresme, l’Alt Penedès i el Garraf). Hi havia també un últim tram amb persones inscrites de la resta de Països Catalans, que avui han vingut a Barcelona.
En cadascun d’aquests trams s’han aplegat diverses colles castelleres, que ja abans de l’actuació conjunta prevista han descarregat diversos pilars i fins i tot castells de set per escalfar l’ambient. Les sis colles castelleres de la ciutat han estat presents al tram 37 del Barcelonès. En total, avui han actuat en aquest passeig 31 colles castelleres d’arreu de la regió metropolitana, incloent-hi algunes de tan destacades com els Castellers de Vilafranca o els Minyons de Terrassa.
Lleida ha obert foc a les 17.14 h amb la lectura de la primera part del manifest per l’escriptora Maria Barbal, que ha subratllat els passos fets fins ara en aquesta “revolució democràtica” avui aplegada a les cinc ciutats. Barbal ha assegurat que només la república catalana garantirà la cohesió social del país i una gestió adequada d’infraestructures com l’energia, l’aigua o els transports. Lleida, que en aquesta mobilització descentralitzada simbolitzava l’equilibri territorial entre el camp i la ciutat, ha acabat dient: “Som la terra, estem a punt”. Amb la música de l’Orfeó Català i Pastorets Rock, els manifestants de les terres de Ponent (30.000 segons la policia local, 117.000 segons l’ANC) han aixecat els punts grocs i els han mogut per oferir la imatge, des de l’aire, del batec d’aquesta terra “a punt” per a la independència.
Amb diferents protagonistes i eixos temàtics, l’operació s’ha repetit després consecutivament a Berga (60.000 persones), Salt (135.000) i Tarragona (50.000 segons la Guàrdia Urbana, 110.000 segons l’ANC). Segons la Delegació del Govern espanyol a Catalunya, les cinc concentracions independentistes han aplegat en total 370.000 persones, de les quals 190.000 a Barcelona.
Un batec contagiós
Els manifestants barcelonins, que feia hores que aprofitaven les cartolines grogues per protegir-se del sol, les han agitat coincidint amb el batec de cadascuna de les quatre ciutats. Fins que ha arribat el torn de Barcelona i, tot seguit, el batec conjunt de les cinc manifestacions. Sobre l’escenari de davant del Parc de la Ciutadella, les actuacions musicals han anat a càrrec dels grups Oques Grasses, Itaca Band i Roba Estesa.
La gran majoria de manifestants repetien de les manifestacions independentistes de les darreres diades. Hi ha hagut confusió sobre què calia fer a les 17.14 h o quan s’havia d’aixecar el punt groc. Instintivament, la gent ho feia quan passava un helicòpter, pensant que així el batec es veuria a les imatges que enregistrés. Molts reconeixien que enguany s’havien informat menys sobre la dinàmica de la mobilització, però això no ha donat gaire feina als voluntaris distribuïts pels trams, perquè l’acció a dur a terme era força més senzilla que l’organització per colors per a la senyera de la “v” o l’onada al llarg de la Via Catalana.
L’encarregat de llegir el manifest de Barcelona ha estat el cineasta Pere Portabella, que ha insistit que “defensem el nostre dret polític a decidir en llibertat i sense amenaces”, tot deixant clar que “nosaltres tampoc no anem contra ningú”. Portabella ha recordat que Catalunya té avui un govern i un parlament independentistes, però que la democràcia està “amenaçada per un estat impropi”. Segons el text proclamat, “aquest Onze de Setembre durarà un any —i 100, si cal—, durant el qual haurem de defensar les institucions que ens garantiran el dret a decidir.” Parafrasejant la frase de Jordi Carbonell fa 40 anys, “que la prudència no ens faci traïdors”, Portabella ha demanat avui “que la impaciència no faci trontollar la unitat”.
La unitat del poble i del sobiranisme ha centrat els discursos dels presidents d’Òmnium, Jordi Cuixart, i de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez. “Ens volien dividits? Doncs avui més que mai som un sol poble avui al carrer”, ha proclamat Cuixart. “És el moment de fer pinya, tots junts al costat d’una única resposta: la del sí a la república catalana. Tots estarem units per guanyar la convocatòria a les urnes”, ha reblat Sànchez. Tant l’un com l’altre han insistit que la nova república catalana s’ha de fer entre tots, fins i tot amb els que avui no han sortit al carrer, però ha subratllat que, “malgrat el que alguns pensaven, som molts”.
