Pocs dies abans de complir mig any de la celebració del referèndum, qui va convocar-lo, Carles Puigdemont, aleshores president de la Generalitat, entra a presó —esperant la decisió de la fiscalia alemanya sobre l’euroordre— després de ser detingut per la policia del país. A presó hi ha també nou polítics i líders sobiranistes més: Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Dolors Bassa i Carme Forcadell. A aquests noms s’hi afegeixen els que han decidit marxar del país: Toni Comín, Meritxell Serret, Lluís Puig (Brussel·les), Clara Ponsatí (Escòcia), Anna Gabriel i Marta Rovira (Suïssa).

L’1-O i els dies següents

La jornada del referèndum va estar marcada des de primera hora del matí per les càrregues policials d’agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a molts municipis catalans. Els votants  van concentrar-se als col·legis electorals per votar, i en alguns centres van presentar-se agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, que van obrir-se pas, en alguns casos a cops de porra, per requisar urnes i paperetes. L’1-O va deixar més de 1.000 ferits a Catalunya, amb incidents importants a escoles de Barcelona, com la Ramon Llull, la Mediterrània o l’Institut Pau Claris. Malgrat tot, el “sí” va guanyar el referèndum amb 2.020.144 vots.

Els dies següents van estar carregats de mobilitzacions en contra l’actuació policial, i altres a favor de la unitat d’Espanya. Tampoc no va faltar un missatge del rei Felip VI que demanava “assegurar l’ordre constitucional” a qui Puigdemont va respondre amb un “Així, no”.

Primers empresonaments i el 155

A l’octubre van entrar a presó, de forma preventiva, els líders de l’ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que encara no n’han sortit. El 10 d’octubre a la cambra catalana es va proclamar la independència —immediatament suspesa— i dies més tard, el 27 d’octubre, es va proclamar la República de Catalunya, el mateix dia en què el Govern espanyol va posar en marxa l’article 155 de la Constitució, que posava la Generalitat a mans de l’executiu de Rajoy.

A partir d’aleshores, Puigdemont i altres consellers van decidir marxar fora de Catalunya, mentre que altres, entre ells el vicepresident Oriol Junqueras, després d’anar a declarar davant del jutge Llarena van entrar a presó. Alguns en van sortir fa poc, però després de les eleccions autonòmiques del 21-D, convocades per primera vegada per Mariano Rajoy i guanyades per una majoria independentista, hi han tornat a entrar.

I ara, què? 

Sobre la taula de la Mesa del Parlament hi ha hagut diversos intents d’investidura que no han arribat a bon port. Puigdemont, Sànchez i Turull han estat candidats a la presidència. I ara, què? El president del Parlament, Roger Torrent, ha cridat a un “front unitari en defensa de la democràcia” que permeti posar fi a l’empresonament de polítics. Sis mesos després de l’1-O, Carles Puigdemont ha assegurat, a través de Twitter i des de la presó d’Alemanya, que “som presos polítics, però lliures d’esperit” i ha afegit que va ser l’inici “d’una nova era de la qual no hi ha retorn possible”.