Ciutadans ha obtingut 218.088 vots
, el 23,9 % dels sufragis, i ha passat de tenir un a set districtes, en algun cas per ben pocs vots. És l’exemple de Sarrià – Sant Gervasi, on s’ha registrat una diferència d’uns 330 vots entre Ciutadans i Junts per Catalunya.
El frec a frec amb ERC s’ha fet visible a Ciutat Vella, on Cs ha guanyat per només 60 vots, i també a Sant Andreu, que s’ha pintat de taronja per tan sols 500 sufragis. De fet, els republicans s’han situat com a segona força a la capital catalana amb 190.873 vots (20,9 %) i han aconseguit la majoria en un districte: Sants-Montjuïc.
Junts per Catalunya ha sumat 178.704 vots (19 %) i ha coronat dos districtes: Gràcia, que té una dinàmica històricament independentista, i l’Eixample, el districte més poblat de tot Barcelona.
El PSC ha seduït 132.005 votants (14,4 %) i s’ha situat com a segona força a Nou Barris. L’aliança amb Unió ha funcionat al socialista Miquel Iceta, que ha guanyat uns 32.000 vots respecte a les eleccions del 2015.
Catalunya en Comú – Podem ha tingut 84.987 sufragis (9,34 %). La CUP ha perdut quasi la meitat dels votants, uns 39.000, i s’ha situat en 48.281 (5,3 %). El PP també ha registrat una caiguda històrica i ha passat de 80.529 a 45.899 sufragis (5,05 %).
Participació rècord
A la capital catalana han votat 916.487 persones, un 81,59 % del cens, quatre dècimes més que en les eleccions del 2015. Els districtes on més s’ha votat han estat les Corts i Sarrià – Sant Gervasi, seguits de Gràcia i l’Eixample. A Ciutat Vella, on la participació és tradicionalment molt baixa, ha votat un 67,5 % del cens.
