Precisament aquesta és la pregunta a la qual van intentar respondre diversos ponents en la trobada sobre política i xarxes socials organitzada pel Social Media Point, una trobada mensual en què es debaten els usos, aplicacions i tendències de les xarxes socials.
En la darrera trobada es va analitzar l’ús que fan els polítics, els partits i els caps de campanya de les xarxes socials. En aquest cas, el debat es va centrar en la utilització de Twitter. Segons el blogger @evaristonogales, entre el 31 de juliol i el 19 de novembre, Rubalcaba (@Rubalcaba) va emetre un total de 5.511 tweets, enfront dels 1.284 de Cayo Lara (@cayo_lara) i els 793 de Rajoy (@marianorajoy), que en va emetre menys que la resta de candidats. De fet, en el cas de Mariano Rajoy, el compte no va estar actiu fins al 16 de setembre.
Durant aquesta campanya electoral, els polítics i els seus equips de campanya han comès alguns errors que han estat ràpidament detectats pels twitaires. Un dels més clars va ser el tancament del perfil (la mateixa nit del 20 de novembre) @conrubalcaba. L’equip de campanya dels socialistes va evidenciar amb aquest gest que no era el candidat qui gestionava aquest compte, sinó el seu equip, i que un cop perdudes les eleccions, ja no els era útil perquè no en podien treure rèdit polític.
Un altre dels errors en política 2.0 que va cometre l’equip de campanya de Rubalcaba va ser el programa de punts del candidat. La iniciativa consistia a regalar marxandatge del candidat als twitaires que li fessin mencions o el recomanessin. Els comentaris humorístics no van trigar a arribar a Twitter amb el hashtag #puntosRubalcaba, amb què van proliferar les reaccions al programa socialista. En buscar-los, però, trobem que ja han estat eliminats de Twitter.
També van ser sonats (i posteriorment esborrats) alguns dels errors comesos per l’equip de campanya de Mariano Rajoy. Un va ser el llançament del hashtag #preguntaleamariano. La intenció era que els possibles votants i usuaris de Twitter fessin arribar preguntes al candidat sobre les seves inquietuds o les propostes del PP. Però la iniciativa va ser interpretada de forma crítica i en clau humorística pels internautes. Això va desembocar en una sèrie de preguntes iròniques i crítiques envers el candidat.
Un altre dels errors de l’equip de campanya popular va néixer quan un grup de twitaires es van posar en el seu perfil fotografies retocades de Mariano Rajoy per fer una broma. La idea va néixer durant Halloween, i alguns usuaris ho van proposar en to humorístic per parlar d’allò que els feia por. La demanda de l’equip de campanya de Rajoy als internautes que retiressin les fotografies va desencadenar una enorme reacció a Twitter. Els usuaris van crear el hashtag #avatarmariano i centenars de persones, en forma de protesta, van posar en el seu perfil fotografies retocades de Rajoy.
Però la polèmica va arribar quan es va esborrar un perfil anomenat @NanianoRajoy. Els internautes van reaccionar ràpidament al que van considerar una forma de censura a la xarxa, i van reclamar la recuperació del compte amb el hashtag #freenaniano, que es va convertir en trending topic durant aquella jornada. La pressió popular no va aconseguir que es reobrís el perfil satíric, però ràpidament se’n va crear un de nou: @NanianoReturns. Ara, però, a la xarxa ja no hi ha rastre de cap dels perfils.
Segons Antoni Gutiérrez-Rubí, assessor de comunicació d’Ideograma, es donen situacions d’aquest tipus perquè el funcionament de la xarxa és més lliure i democràtic del que alguns polítics estan acostumats. A això s’hi afegeix el fet que l’usuari de Twitter, en aquest cas, és especialment crític. És per això que, segons Rubí, els polítics haurien de canviar la forma com s’havien adreçat als ciutadans fins ara, i adaptar-se al funcionament de les xarxes socials. Això implicaria, entre altres qüestions, una nova cultura del diàleg i de l’escolta, més igualitària i horitzontal. Canvis que, per Verònica Fumanal, directora de l’agència Politikom, poden arribar amb temps i amb una millor formació de la classe política en l’ús de les xarxes socials.
