L’Ajuntament de Barcelona ja té sobre la taula un projecte per convertir la comissaria de la via Laietana en un espai de memòria i denúncia de la repressió franquista. L’encàrrec el va fer la Regidoria de Memòria Democràtica (en mans de Barcelona en Comú) al gestor cultural i exdirector del MUHBA Antoni Nicolau. El document, a què ha tingut accés betevé, proposa que l’edifici inclogui un museu amb sales d’interrogatoris i tortures i activitats i que funcioni com un espai de divulgació, reflexió i recerca.
El projecte s’ha presentat a entitats memorialistes però fonts municipals apunten que no es podrà avançar fins que no es desencalli la cessió de l’edifici, que depèn del Ministeri de l’Interior. El mes passat, l’Ajuntament va tornar a reclamar-la amb divisió d’opinions entre els dos socis de govern a la ciutat (BComú i PSC). A l’executiu espanyol, el ministre de l’Interior no veu motius per canviar-la de lloc, mentre que el de Memòria Històrica no tanca la porta a un espai de memòria que conservi la tasca policial.
Un Plensa a l’entrada per emocionar
L’informe d’Antoni Nicolau planteja que a l’entrada de l’edifici hi hagi una instal·lació artística que “convidi a entrar i emocionar-se” i diu que “seria fantàstic” si fos una obra de Jaume Plensa. Un cop a dins, s’imagina un museu que mostri algunes sales on tenien lloc els interrogatoris i les tortures, així com el despatx dels caps que les van comandar. Si no es conserven aquests espais, proposa reproduir els escenaris del període 1950-70.
També aposta per una exposició fotogràfica sobre la resistència de Barcelona i Catalunya a la dictadura de Franco amb imatges dels millors fotògrafs del període. La mostra aniria acompanyada de documents audiovisuals i objectes del moment. L’informe proposa un programa educatiu per treballar a escoles i instituts, així com visites guiades als espais expositius, conferències, cursos i seminaris.
Més enllà de la dictadura, el projecte planteja el programa Resistències, per abordar lluites i resistències polítiques, socials i de gènere a Barcelona i altres indrets del món en els últims 25 anys. També hi hauria espai per denunciar la repressió a fotògrafs i fotoperiodistes, així com una oficina per crear un cens de víctimes i ajudar en tràmits per a la justícia o la restitució.
Un retorn a la ciutadania
El regidor de Memòria Democràtica, Jordi Rabassa, explica que aquest canvi d’ús és un retorn cap a la ciutadania. L’espai fosc, diu, es transformaria en “un espai de coneixament i de reconeixament de les persones represaliades i de memòria democràtica.“
La història de l’edifici
L’edifici de la prefectura de la Policia Nacional a la via Laietana es va construir a finals del segle XIX per ser la residència d’una família prestigiosa de la ciutat. S’hi va projectar un hotel per a l’Exposició Universal del 1929, però la Generalitat republicana va destinar-la a la seu del Comissariat d’Ordre Públic. A partir del 1941 es va convertir en la seu de la Brigada d’Investigació Social, la policia política de la dictadura, per on van passar diversos representants antifranquistes.
