(ACN) El Congrés dels Diputats ha aprovat definitivament aquest dijous la llei d’amnistia. Després de cinc mesos de tramitació i d’un veto del Senat, la llei ha obtingut 177 vots a favor (PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, Podem, PNB, BNG i Ábalos) i 172 en contra (PP, Vox, CC i UPN). Queda, doncs, llesta per a la seva publicació al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). El debat ha durat poc menys de dues hores i ha acabat amb una votació nominal i a peu dret.
Satisfacció i crides a la regeneració democràtica
Des de les forces que donen suport a la norma han celebrat la llei qualificant-la d'”històrica” i, segons el PSOE, necessària per facilitar un canvi de cicle en la política espanyola. L’independentisme català, en canvi, ha remarcat que l’amnistia suposa un acte imprescindible de reparació de les “injustícies” comeses durant la “repressió” al procés independentista. Amb tot, l’esquerra del PSOE i les forces independentistes han coincidit a assenyalar que sense una regeneració democràtica aquesta “victòria” es queda curta. Junts i ERC han recordat que el seu objectiu final no és la desjudicialització ni la normalització política a Catalunya, sinó la independència.
Comuns, Sumar i Podem han coincidit a defensar que la llei d’amnistia “no pot ser un punt final”, sinó que “ha de ser l’avantsala de canvis més profunds”, de regeneració democràtica.
Per la seva banda, el PP ha demanat eleccions anticipades i desafia Pedro Sánchez perquè en defensi la llei durant la campanya electoral. Vox ha qualificat la votació com un acte de “corrupció política” i el pitjor atemptat des del 1978, fet que exclou el cop d’Estat de Tejero el 1981.
I ara què?
Després de la votació, el rei Felip VI ha d‘avalar la llei com el darrer pas formal abans de la publicació de la norma al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). Superats aquests passos reglamentaris, l’amnistia quedarà en mans dels jutges que tenen causes relacionades amb el procés. Ells seran els encarregats de dictar “l’aixecament immediat” de les mesures cautelars que pesen contra els investigats pel procés, i també l’extinció de “totes les ordres de detenció internacionals i estatals”.
Amb tot, els magistrats poden presentar també qüestions prejudicials sobre aquest punt amb l’objectiu d’aturar l’aplicació de la norma, tal com recomana la guia antiamnistia de 126 pàgines que l’autodenominada Plataforma Cívica per la Independència Judicial va fer arribar a tots els jutges de l’estat a través del correu corporatiu del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) la setmana passada.
Camí ple d’obstacles
No ha estat un camí fàcil. Les negociacions entre partits han estat complexes. I, de fet, el vot negatiu de Junts va tirar enrere la llei d’amnistia al gener perquè considerava que el text deixava al descobert bona part dels investigats pel procés, com participants d’actes del Tsunami Democràtic. Això va retornar la llei a la comissió de Justícia i se’n va reiniciar el procés. El 6 de març, PSOE, ERC i Junts van pactar una modificació del text per englobar els casos de persones acusades de suposats delictes de terrorisme. El text ha arribat aquesta setmana al Congrés dels Diputats.
En paral·lel, els opositors a l’amnistia també han intentat tombar-la. I, al carrer, han estat moltes les protestes contra la norma i a favor de la “unitat d’Espanya”.
