Barcelona no és un cas aïllat, però sí el que representa un volum pressupostari més elevat del conjunt de municipis estudiats, entre els quals també hi ha Badalona, Girona, l’Hospitalet de Llobregat, Lleida, Sabadell, Tarragona i Terrassa. De fet, dels 300 milions d’euros en contractes que analitza l’estudi, el 82 % corresponen a la capital.
Segons aquest estudi, que analitza els contractes formalitzats entre el gener i el juny del 2016, els criteris econòmics prevalen en un 64,2 % per sobre dels tècnics, un 35,8 %. En el cas de Barcelona, la xifra s’eleva al 66 % perquè al preu (49,2 %), s’hi sumen altres criteris econòmics (17 %). A més, l’Ajuntament prioritza (65,7 %) fórmules matemàtiques que penalitzen les ofertes que no són les més barates, un fet que passa en molta menys mesura en els altres municipis (6,5 %). El resultat és que, a Barcelona, les empreses acaben guanyant la partida i obtenen el 60 % dels concursos, per sobre del 38 % que s’enduen les entitats socials. Com més gran és el volum de diners en joc, la diferència és més alta a favor de l’empresa privada (80 %) per sobre el tercer sector (20 %).
La Taula del Tercer Sector reclama una contractació responsable
La Taula d’Entitats del Tercer Sector reclama que s’incloguin aspectes socials en la contractació pública. Segons l’estudi, el primer d’aquestes característiques que es fa a Catalunya, el 40 % dels contractes encara no inclouen clàusules socials i gairebé la meitat no s’hi troba cap apartat que faci referència als drets laborals. Tampoc la qualitat del servei a oferir no en surt ben parada, només el 45 % dels contractes la valoren.
Per Oriol Illa, president de la Taula del Tercer Sector, cal “fer una contractació pública responsable”, que hi hagi unes exigències a les empreses per poder operar amb les administracions amb la inclusió, per exemple, de clàusules socials, ambientals o de gènere. Illa ha recordat que el 75 % del finançament del tercer sector prové de les aportacions públiques però que només el 25 % s’obté mitjançant contractes.
