En un comunicat, el govern municipal explica que la recaptació en les plusvàlues va superar en 36 milions d’euros la previsió inicial, tot i que també hi va haver increments en altres impostos. També argumenta el superàvit per les devolucions de les PIES (participació en els ingressos de l’Estat) ajornades. El consistori preveu destinar una part del superàvit al romanent de tresoreria, per garantir liquiditat i poder pagar els proveïdors a menys de 30 dies. El 2016 la mitjana es va situar en 29,8 dies.
L’altra part del superàvit es destinarà al que la llei Montoro qualifica com a inversions financerament sostenibles per als ajuntaments que no superin el nivell d’endeutament permès. El govern municipal proposarà destinar aquests diners a habitatge, actuacions en transport públic, espai urbà i medi ambient. L’executiu denuncia, però, que aquesta llei estatal “limita el marge d’acció dels municipis” i reclama la necessitat d’impugnar-la per part del món local.
L’oposició fa un crit d’alerta
Joaquim Forn (grup Demòcrata) ha denunciat que després de criticar el superàvit quan era a l’oposició, Ada Colau ha superat en dos anys el que va fer Xavier Trias. “Han aterrat a la realitat”, ha dit. Des d’ERC, Alfred Bosch creu que “no hi ha hagut bona gestió” i que “o bé han recaptat massa, o no saben com invertir els diners”. María José Lecha (CUP) lamenta que quedin gairebé 100 milions d’euros sense gastar quan “a la ciutat hi ha moltes necessitats socials”.
Per la seva banda, la presidenta del Grup Municipal de Cs, Carina Mejías, ha qualificat d’“astronòmica” la xifra del superàvit i ha reclamat una rebaixa d’impostos com ara l’IBI. També el PP és partidari de rebaixar la pressió fiscal. “El superàvit demostra que Barcelona pot rebaixar impostos”, ha sentenciat Xavier Mulleras.
