El conseller de Territori i Sostenibilitat ha estat dels primers a reaccionar al registre del cas que ha fet públic el TSJC. En una piulada a Twitter, Josep Rull ha utilitzat l’expressió “la caçadora caçada” en referència a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i ha afegit que la “demagògia acaba sent un bumerang”. El president del Grup Municipal d’Esquerra a l’Ajuntament, Alfred Bosch, també s’ha sumat als comentaris a la xarxa social i ha subratllat que “hi ha línies vermelles que no es poden traspassar”.
La caçadora caçada. La demagògia acaba essent un bumerang… https://t.co/UzUB8SR7kS
— Josep Rull i Andreu (@joseprull) September 15, 2016
Demanem responsabilitats a @AdaColau pel desnonament de Sants. Hi ha línies vermelles que no es poden creuar https://t.co/PnXksJUkgt
— Alfred Bosch (@AlfredBosch) September 15, 2016
L’ha contestat el regidor d’Habitatge i del districte de Sant Martí, Josep Maria Montaner, amb una explicació del cas en una successió de piulades.
1/4 Hiba porta molts anys vivint aquí però no tenia papers. L’hem ajudat en el procés de regularització https://t.co/zlZhhzEtf2 — josep maria montaner (@jm_montaner) September 15, 2016
2/4 Per això no vàrem poder assignar-li un pis de protecció abans: l’estàvem acompanyant en els tràmits per aconseguir la residència legal
— josep maria montaner (@jm_montaner) September 15, 2016
3/4 Amb els papers ja en regla, la Mesa d’Emergència havia d’assignar-li un habitatge en els propers dies. — josep maria montaner (@jm_montaner) September 15, 2016
4/4 Els casos de vulnerabilitat són complexos. A l’habitatge es sumen altres problemàtiques. Aquest desnonament no s’hauria d’haver produït
— josep maria montaner (@jm_montaner) September 15, 2016
Citant Montaner, el seu partit, Barcelona en Comú, ha interpel·lat la Generalitat per preguntar què ha fet per aturar el desnonament.
Ajuntament: Acompanyar procés de regularització, mediar amb propietari, pis reallotjament. Què ha fet la Gene?https://t.co/ooborV86Ww — Barcelona en Comú (@bcnencomu) September 15, 2016
En una roda de premsa per donar explicacions sobre el cas, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va explicar aquest dimecres que l’Ajuntament era conscient del cas i feia temps que tractava de mediar amb el propietari. De fet, es va oferir per pagar el lloguer de la família però el propietari, segons Colau, “es va negar a qualsevol tipus de negociació”.
Segons la cronologia dels fets publicada pel TSJC, el 29 de juliol de 2015 va entrar al jutjat de primera instància una demanda particular contra un arrendatari per impagament del lloguer des del març del mateix any. A l’octubre es va admetre la demanda i es va fixar el 13 de gener de 2016 com a possible data per a l’execució hipotecària. Quan va arribar el dia 13, els funcionaris del Servei Comú que es disposaven a expulsar-los del pis es van adonar que a la casa vivien menors i van suspendre l’operatiu.
Cinc mesos més tard, el 2 de maig, es va comunicar la nova data de desnonament, i la mare dels fills va presentar un incident de nul·litat perquè es prorrogués de nou. Llavors la justícia l’hi va concedir. La dona va presentar al jutjat un ofici en el qual consta que ha demanat un habitatge als Serveis Socials de l’Ajuntament el 20 de juny de 2016. Posteriorment el jutge va comunicar que el desnonament es faria finalment efectiu el 14 de setembre, com així va ser.
