Nascut el 1961, Jordi Portabella és un dels regidors més veterans de l'Ajuntament de Barcelona. El 1992 es va estrenar a la política com a diputat al Parlament, però ben aviat va començar a treballar a l'Ajuntament. L'any 1999 es va presentar per primer cop com a candidat a l'alcaldia per Esquerra i des de llavors n'ha estat la cara visible. Entre 1999 i el 2007 va entrar al govern amb el tripartit del PSC, Esquerra i Iniciativa. Amb Joan Clos com a alcalde va tenir una cartera àmplia dins l'Àrea d'Economia i Paisatge Urbà. Va impulsar campanyes com la de "Barcelona posa't guapa" i va revifar l'ús de la bicicleta a la ciutat. És, de fet, un dels impulsors del Bicing. Al llarg de la carrera política, la seva formació com a biòleg es va fer ben evident. Com a president del Zoo, Portabella va impulsar el zoo marí, projecte ja abandonat. Va promoure també la normativa per retirar els animals dels aparadors de les botigues i la prohibició en els espectacles de circ. El 2004, Barcelona es va convertir en la primera ciutat antitaurina de tot l'estat, tot i que les curses no es van prohibir per llei fins l'any 2012. El 2007, Jordi Portabella no va acceptar l'oferta de Jordi Hereu per entrar al govern municipal i es va quedar a l'oposició. Al llarg d'aquests anys ha anat acumulant diversos càrrecs dins la Diputació, el Consell Comarcal del Barcelonès i l'Autoritat Metropolitana de Transport. En les últimes eleccions, Portabella es va reinventar presentant-se amb la coalició Unitat per Barcelona. Va perdre la meitat de representants i només va aconseguir l'acta de regidors ell mateix i Joan Laporta. Un dels fronts oberts de Portabella en aquesta darrera etapa ha estat el procés sobiranista. Com a regidor, ha fet diversos intents fallits d'incloure Barcelona dins la llista de l'Associació de Municipis per a la Independència. No se n'ha sortit, tot i que el Ple Municipal va donar suport a la declaració de sobirania del Parlament. I Barcelona també va acollir la consulta del l'any 2010. En el darrer mandat, ha donat suports puntuals però importants a Xavier Trias, per exemple per aprovar el PAM l'any 2012. Enguany, ha votat a favor dels pressupostos, un vot poc significatiu, ja que els comptes van acabar tirant endavant per una qüestió de confiança.
Amb el suport del 46% dels militants Jordi Portabella va assolir la presidència del Grup Municipal d’ERC el 1998. Un any després va concórrer per primer cop a les eleccions i va obtenir tres regidors. Durant aquell mandat es va constituir el primer tripartit, aleshores amb el mandat de Joan Clos. Quatre anys més tard, amb el doble de vots, ERC va decidir reeditar-lo. Durant aquells dos mandats Portabella va ostentar el càrrec de tinent d’alcalde amb diverses responsabilitats en àrees com Turisme, Paisatge Urbà i el Zoo, organisme que va presidir. El 2007, tot i l’oferta del PSC de Jordi Hereu, Portabella no va acceptar un tercer tripartit i des d’aleshores ha estat líder d’ERC a l’oposició. Casat i amb dos fills, és un gran coneixedor de la ciutat i de les seves històries.
La longevitat de Portabella al capdavant del Grup Municipal d’ERC contrasta amb la trajectòria d’altres líders al partit. El dirigent ha sobreviscut als lideratges d’Àngel Colom, Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Puigcercós.
Amb l’arribada d’Oriol Jonqueras a la presidència d’ERC tot ha canviat. L’any passat moltes veus van apuntar la marxa de Portabella al Senat, però finalment va tornar a sobreviure i va ser Esther Capella qui va traslladar-se a Madrid. Capella també havia estat regidora d’ERC a l’Ajuntament, però amb el daltabaix en les eleccions de 2011 va quedar fora de l’arc municipal. De fet, els últims comicis van marcar un punt i a part en la història municipal d’ERC. Ni la prova de concórrer en coalició amb Democràcia Catalana i Reagrupament van salvar ERC d’uns mals resultats. Amb només dos regidors, Portabella no ha tingut poder decisori, però sí que ha jugat un paper de soci a l’ombra donant suport al govern de Xavier Trias en moments importants com l’aprovació del PAM, els pressupostos o l’operació per canviar la gestió dels pàrquings de B:SM al centre de la ciutat.
En aquest mandat, marcat pel procés sobiranista, també cal destacar els esforços de Portabella perquè Barcelona se sumés a l’Associació de Municipis per la Independència, una fita que, de moment, no ha assolit. En canvi sí que ha aconseguit el suport del Ple a la consulta del 9-N, a la declaració de sobirania i a crear un consell assessor per a la transició nacional de la ciutat.
