Joana Ortega va dir a mitjan març que la inhabilitació per exercir càrrecs públics l’esperonava “cada dia més a tornar a la política. Quan les coses no m’agraden, baixo a la sorra perquè canviïn”, va dir. Aquesta declaració d’intencions ha quedat ara palesa en el recurs que la seva defensa ha presentat al Suprem en contra de la seva inhabilitació per un període d’un any i nou mesos i una multa de 30.000 euros. L’escrit sol·licita que se li redueixi el temps durant el qual no podrà exercir la seva feina i que la mesura afecti únicament càrrecs electes i de govern i autonòmics. En cas que el Tribunal li donés la raó, l’exvicepresidenta catalana podria entrar com a independent a les llistes de Barcelona del PDeCAT i participar així en les eleccions municipals que, si no s’avancen, se celebraran el 2019.
Els advocats d’Ortega n’han demanat l’absolució i han qualificat la sentència de desproporcionada. El recurs presentat defensa que els fets provats no suposen cap delicte de desobediència i argumenta que la condemna del TSJC suposa una “vulneració del principi d’igualtat per tracte discriminatori” respecte a altres sentències similars en casos de desobediència al Constitucional.
A més, el text considera que el Tribunal no va tenir en compte la reforma del Codi penal segons la qual es retiraven els delictes de convocatòria de referèndums il·legals i critica l’aplicació retroactiva de la Llei orgànica del TC que preveu que l’alt tribunal pugui fer executar directament les seves sentències. Per tot plegat, consideren que s’estaria vulnerant el seu dret d’expressió i el dret de participació en assumptes públics per una actuació estrictament política. Segons el lletrat d’Ortega, això vulneraria la Constitució i el Conveni Europeu de Drets Humans.
