Barcelona és la primera gran ciutat de l’Estat espanyol que elabora un document d’aquestes característiques, i els grups que l’han impulsat la consideren un element bàsic per garantir la convivència a la ciutat i un document que ha de perdurar en el temps.

La Carta de la Ciutadania remarca que “cal fomentar una cultura de drets i deures que conformi una ciutadania exigent amb l’Administració i que a la vegada sigui responsable”. En aquesta mateixa línia, l’alcalde Jordi Hereu apuntava que “s’ha de passar de la cultura de només exigència a la de la corresponsabilitat”. En aquest sentit, la carta recull els drets però també els deures de la cituadania, com per exemple utilitzar correctament els serveis, béns i espais públics, no atemptar contra la llibertat ni dignitat d’altres persones i no tenir conductes que molestin a la resta de ciutadans.

Tot i que els temes que recull ja apareixen en la legislació vigent sobre drets humans, la Carta posa èmfasi en drets socials com el dret de tota persona a gaudir d’una atenció sanitària, una educació de qualitat i un habitatge digne i assequible. Així mateix, tracta punts com la llengua, la immigració o el dret a sol·licitar una consulta popular.

La Carta de la Ciutadania ha estat elaborada a partir del treball d’una comissió jurídica, una d’experts i també una comissió de polítics. En el procés d’elaboració hi han tingut representació tots els grups municipals llevat del PP, que s’ha limitat a fer-hi algunes aportacions. Dels diversos grups hi han participat Assumpta Escarp (PSC), Joaquim Mestre (ICV-EUiA), Raimon Blasi (CiU), Àngels Esteller (PP) i Ester Capella (ERC).