El mateix passarà amb els 657 habitatges que formen el barri de Can Peguera, a Nou Barris. La modificació del PGM permetrà preservar l'últim reducte de cases barates de la ciutat. Han estat quatre anys d'intens procés participatiu amb els veïns que finalment ha arribat a bon port. PEP ORTIZ, president de l'AV Can Peguera "Ara tenim un barri assegurat de l'enderrocament però volem un barri digne, on es pugui viure amb comoditat." Demanen més inversió al Patronat Municipal de l'Habitatge per millorar les condicions, encara molt precàries, de la majoria de cases, que pateixen humitats i mals aïllaments. A algunes, com la casa de la Bernarda, de poc més de 50 metres quadrats, sí que se'ls ha fet alguna rehabilitació. Però d'això, explica, fa més de 30 anys. La intenció de l'Ajuntament és fer aquestes millores però encara no hi ha cap calendari previst. IRMA ROGNONI, regidora de Nou Barris "Tot el treball de fons de Can Peguera s'ha de fer de forma global i aquí hem de començar a treballar i planificar un cronograma de totes les actuacions coherents amb aquesta consolidació." Fins ara el govern municipal ha rehabilitat de forma integral les cases que han anat quedant buides, amb una inversió d'entre 30 i 50.000 euros per habitatge.
Situat entre el turó de la Peira i el de la Guineueta, el barri de Can Peguera serà l’únic dels quatre nuclis de cases barates que sobreviurà a la ciutat amb l’estructura original. Finalment les cases no s’enderrocaran, tal com preveia el Pla General Metropolità de 1976. Així ho ha aprovat inicialment l’Ajuntament en la comissió d’Hàbitat Urbà, després d’un procés participatiu amb les entitats del barri que s’ha allargat més de 4 anys. Des de l’associació de veïns, el seu president, Pep Ortiz, ha afirmat que es tracta d’un “triomf del barri, de 40 anys de lluita“, i s’ha mostrat tranquil perquè suposa “una seriosa garantia que el barri no anirà a terra”. De totes maneres, Ortiz ha explicat que no abaixaran la guàrdia, perquè en qualsevol moment hi pot tornar a haver “especulació o pujada immobiliària”.
Pas per a la rehabilitació
Fruit de les converses amb les entitats i veïns del barri, el consistori també preveu millorar la qualitat dels habitatges i les connexions amb els parcs que envolten el barri, pacificar els carrers i augmentar les zones verdes. En aquesta línia l’associació de veïns ha denunciat que les cases, propietat del Patronat Municipal d’Habitatges, tenen “deficiències estructurals” perquè en el seu moment, l’any 1929, es van fer de manera provisional. Per això, Ortiz critica que “els materials no són els adequats, hi ha problemes d’humitat, les teulades no tenen protecció tèrmica” i les parets entre habitatges són molt fines.
Pel que fa a les famílies dels 16 habitatges que mantenen l’afectació, els propietaris i llogaters no tenen data per marxar i poden mantenir les cases tant temps com ho desitgin.
Unes cases d’inicis del segle XX
Els habitatges es van construir durant els darrers anys de la dictadura de Primo de Rivera i van acollir bona part dels ciutadans que vivien a les barraques de Montjuïc així com famílies d’immigrants que venien a treballar a la ciutat. Es tracta d’un barri molt singular, feu del sindicat anarquista CNT, que primer va ser conegut com les cases d’Horta, posteriorment es va anomenar les cases de Ramon Albó i després es va passar a dir les cases de Can Peguera.
El disseny de les construccions va anar a càrrec de l’arquitecte Xavier Turull, que va edificar cases unifamiliars d’una planta agrupades en illes rectangulars. Paral·lelament, a Barcelona també es van construir els nuclis de cases barates d’Eduard Aunós, a la Zona Franca; Milans del Bosch, al Bon Pastor, i Baró de Viver.
