El món municipal català ha fet un pas endavant amb la constitució del Consell de Governs Locals. Aquest organisme feia set anys que estava en un calaix i aquest dimarts s’ha fet el primer pas per reactivar-lo. En un acte al Saló de Cent de l’Ajuntament se n’ha celebrat la sessió constitutiva, i s’ha escollit la que serà la nova presidenta de l’ens, l’alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó.
El consell l’integren 100 membres del món municipal, set dels quals són membres nats, entre els quals hi ha l’alcaldessa de Barcelona, els presidents de les diputacions catalanes i els presidents de la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis. Els 93 integrants que resten es distribueixen de forma proporcional entre els diferents partits polítics en funció dels seus resultats en les eleccions locals passades.
Un dels objectius que tindrà serà demanar més competències i finançament per als municipis. El regidor de Presidència, Jordi Martí, ha destacat la importància de dotar l’administració més propera al ciutadà, els ajuntaments, de finançament: “La proximitat saben que és un bé més eficaç i més capaç de donar resposta als reptes d’avui. En aquest moment a Espanya el percentatge de despesa pública local ronda el 12 per cent i la mitjana europea està en el 22 per cent“, assegura.
La presidenta del Consell de Governs Locals i alcaldessa de Figueres ha destacat que la necessitat de finançament és comuna a tots els consistoris per fer front a reptes com ara la gestió de la pandèmia. “Compartim la necessitat d’obtenir més recursos, més competències, perquè al cap i a la fi és ben cert i crec que tothom ho entén, que els ajuntaments, els municipis, són la primera institució que troba la ciutadania“, ha dit.
“Hem de ser la veu del territori a la Generalitat i els ulls de la Generalitat al territori”, ha afegit Lladó. “Aquest consell serà una eina transformadora per a Catalunya i una força per afrontar els grans reptes de futur del món municipal”, ha continuat la presidenta del Consell de Governs Locals, que ha situat la manca de competències i el finançament com dos dels principals desafiaments.
