La decisió de suspendre les relacions de Barcelona amb Israel, i l’agermanament amb Tel-Aviv, la va prendre l’exalcaldessa Ada Colau, via decret d’alcaldia, a petició de diverses entitats locals pro drets humans a Palestina. Colau va justificar la decisió al·legant que Barcelona deia “no a l’apartheid” i, per això, suspenia les relacions amb l’Estat d’Israel.
Aquesta decisió va obrir una escletxa en el govern municipal. El PSC, soci dels comuns, la va titllar d’unilateral. Laia Bonet, primera tinenta d’alcaldia, va assegurar que “l’alcaldessa havia decidit tapar la boca al Plenari i prendre, per decret, la decisió”.
25 anys de l’agermanament amb Israel
El 1998 es va signar l’agermanament de Barcelona amb Tel-Aviv, que també va incloure Gaza, en el primer acord oficial subscrit per una ciutat palestina i una altra d’israeliana, en ple procés de pau al Pròxim Orient. El febrer passat va fer 25 anys d’aquest acte.
Les relacions de Barcelona amb Israel es van intensificar des de llavors, amb la signatura d’acords de cooperació econòmica, rubricats per altres equips de govern, com el de Xavier Trias. Ara, set mesos després de trencar relacions, Barcelona torna a l’escenari del 1998.
