L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha signat aquest dijous al matí el decret per declarar Barcelona àrea de mercat d’habitatge tensionat. Amb la signatura del decret es dona conformitat a la tramitació iniciada per la Generalitat de Catalunya per definir les àrees tensionades i també es dona solidesa jurídica a la declaració. Quan s’acabi la tramitació de la normativa, ja es podran posar topall als preus dels lloguers, tal com marca la nova llei de l’habitatge aprovada pel Govern espanyol el mes d’abril.
La Generalitat és qui en té les competències
El govern català és qui té les competències per declarar les zones tensionades i vol que 140 municipis de Catalunya puguin acollir-se a la nova llei. La majoria se situen a l’àrea metropolitana i al litoral, on viu el 80 % de la població.
Un cop signat el decret a Barcelona, han de passar els 20 dies d’al·legacions. Un cop resoltes, la Generalitat enviarà tota la documentació al Ministeri de Transports, qui hi donarà el vist-i-plau final. S’espera que arribi abans del 17 d’agost, quan s’han de constituir les Corts després del 23J.
Barcelona compleix els requisits
La normativa estatal preveu quatre requisits per declarar una zona tensionada i per poder aplicar-la només cal que se’n compleixi un. En el cas de Barcelona, segons el consistori, se’n compleixen més d’un. D’una banda, hi ha escassetat d’habitatges a preus assequibles. A més, el percentatge de la renda de les llars dedicat al lloguer, a la hipoteca i als subministraments supera el 30 %. Un altre dels requisits és que el preu de la compra o el lloguer ha augmentat més de tres punts per sobre del que marca l’IPC en els darrers cinc anys.
Les famílies destinen entre el 36 i el 43 % dels ingressos a pagar l’habitatge
L’Ajuntament assenyala que a Barcelona, els veïns destinen un 36 % dels ingressos a pagar el lloguer de l’habitatge. Són dades publicades per l’INE, corresponents al 2020 i que s’han encreuat amb les fiances de lloguer dipositades a l’Incasòl. Pel que fa al pagament de les hipoteques, el percentatge que destinen les unitats familiars arriba al 43,3 %.
Les xifres també mostren que el lloguer a la ciutat s’ha encarit un 21,1 % els darrers cinc anys a Barcelona. S’ha passat dels 889,60 euros mensuals de mitjana el 2017 als 1.077,5 euros el 2022. En canvi, el creixement de l’IPC ha estat del 14, 6 %. Es tracta d’una diferència de 6,5 punts, més del doble del que preveu la llei per poder declarar una zona tensionada.
Diferències entre els grans tenidors i la resta
La nova llei també estableix diferències pel que fa a l’establiment del preu del lloguer, en funció de si es tracta d’un gran tenidor (10 o més habitatges en propietat) o no. En cas de tenir una desena o més de pisos en propietat, el preu estarà limitat a l’índex de preus de referència de la Generalitat. Per la resta, el cost vindrà marcat pel del contracte anterior.
També es preveuen beneficis fiscals per a les persones que lloguin un pis en propietat. En els nous contractes, el percentatge de reducció en l’IRPF serà del 50 % i podrà arribar al 90 % si el preu del lloguer és un 5 % inferior al contracte anterior. Si el pis es lloga a joves fins als 35 anys serà del 70 %.
