La delegació barcelonina que és a Alemanya ha visitat aquesta tarda un dels 20 centres d'acollida de refugiats a Leipzig. Un recinte on hi viuen prop de 120 persones de 16 nacionalitats diferents. Aquí s'hi estan entre tres mesos i un any, i marxen quan aconsegueixen trobar un habitatge, la part més difícil pels sol·licitants d'asil, segons els responsables del centre. En algunes estances de la casa s'hi emmagatzemen donacions dels veïns, sobretot roba, però també cotxets per a infants, un dels objectes que més escasseja. El complex és una antiga residència per persones amb alguna discapacitat que va quedar obsoleta i es va optar per reconvertir-la en un centre d'acollida. Colau i els tècnics que l'acompanyen han pogut visitar, sense càmeres, un dels habitatges, i asseguren que el gran repte és trobar solucions com aquestes a Barcelona. IGNASI CALBÓ, coordinador del pla 'Barcelona, Ciutat Refugi' "Tenen diferents tipus de vivenda segons la tipologia si són famílies, parelles, gent que ve sola. Això nosaltres a Barcelona esperem poder-ho fer, però clar, la disponibilitat de vivenda a Barcelona no és la mateixa que tenen aquí, com podeu veure aquesta estructura ofereix moltes més possibilitats que les que podem tenir a Barcelona." L'alcaldessa s'ha reunit també aquesta tarda amb moviments socials i entitats que treballen amb persones sol·licitants d'asil. Aquí acaba el seu viatge institucional. La part tècnica de la delegació el continuarà demà a Munic, per veure com s'ho fa una de les ciutats que més refugiats acull. Us ho ha explicat des de Leipzig, Marc Garcia.
La delegació barcelonina que és a Alemanya ha visitat un dels 20 centres d’acollida de refugiats a Leipzig. Un recinte on viuen prop de 120 persones de 16 nacionalitats diferents. Aquí s’hi estan entre tres mesos i un any, i marxen quan aconsegueixen trobar un habitatge, la part més difícil per als sol·licitants d’asil, segons els responsables del centre. En algunes estances de la casa s’hi emmagatzemen donacions dels veïns, sobretot roba, però també cotxets per a infants, un dels objectes que més escassegen. El complex és una antiga residència per a persones amb alguna discapacitat que va quedar obsoleta i es va optar per reconvertir-la en un centre d’acollida. Colau i els tècnics que l’acompanyen han pogut visitar, sense càmeres, un dels habitatges, i asseguren que el gran repte és trobar solucions com aquestes a Barcelona.
El coordinador del pla Barcelona, ciutat refugi, Ignasi Calbó, admet, però, que “la disponibilitat d’habitatge a Barcelona no és la mateixa. Aquí tenen diferents tipus d’habitatge segons la tipologia: si són famílies, parelles o gent que viu sola”.
L’alcaldessa s’ha reunit també aquesta tarda amb moviments socials i entitats que treballen amb persones sol·licitants d’asil. Aquí acaba el seu viatge institucional. La part tècnica de la delegació el continuarà demà a Munic, per veure com s’ho fa una de les ciutats que més refugiats acull.