Aquest dilluns a la mitjanit comença la campanya del 21-D, uns comicis que Mariano Rajoy va posar en marxa el mateix dia en què el Parlament de Catalunya va proclamar la República Catalana. La campanya també serà atípica perquè serà la primera vegada en què hi haurà caps de llista que no seran a Catalunya; seran a Brussel·les Carles Puigdemont i altres membres de la seva llista, i a Madrid, en presó preventiva, el candidat d’ERC, Oriol Junqueras, i el conseller del darrer govern català, Joaquim Forn, que també es membre de l’altra llista sobiranista, la de Junts per Catalunya.
Qui el jutge ha decidit mantenir a presó és també el número dos de la mateixa llista —i també fins fa poc president de l’ANC—, Jordi Sànchez. També continuarà a presó el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart —no forma part de cap llista per al 21-D—.
Junts per Catalunya, ERC i la CUP no es van posar d’acord per forjar una candidatura unitària i només compartiran alguns punts del programa, com l’alliberament dels presos o la supressió del 155. La societat civil té molt protagonisme en la llista de Junts per Catalunya i la CUP torna a renovar les cares visibles de la llista, amb Carles Riera al capdavant.
Al bloc constitucionalista, el PSC ha decidit integrar exlíders d’Unió i independents propers a Podem, amb la voluntat de recuperar el catalanisme conciliador i amb una previsió de millorar resultats després d’anys de caiguda. Tot i així, PP i Ciutadans inicien el camí cap al 21-D com la fórmula per posar fi al procés independentista. Despenjats dels dos blocs queden els comuns, que, sota les sigles Catalunya en Comú – Podem, aposten per posar l’accent en les polítiques socials i en un procés constituent basat en grans majories.
Si el bloc independentista no aconsegueix més de 68 escons al Parlament, s’obrirà el meló dels pactes postelectorals, en què els comuns podrien ser clau o, fins i tot, el PSC.
