El mateix dia en què Jordi Hereu va fer pública la intenció d’aspirar als jocs d’hivern, ja li va sortir una veu en contra dins del govern municipal. “Barcelona no necessita cops d’efecte”, va dir Ricard Gomà, líder municipal d’ICV i tinent d’alcalde. Malgrat tot, el projecte va avançar i el va heretar Xavier Trias (CiU). Tot i no ser-ne un ferm entusiasta, va defensar l’aposta olímpica per impulsar el Pirineu, però va posposar-la després que la petició d’una consulta ciutadana que li va plantejar l’oposició no tingués consens a favor del sí. “Si no m’haguessin plantejat la consulta, potser encara els hauríem fet!”, va reconèixer Trias el dia en què va renunciar al 2022.
Amb l’arribada d’Ada Colau, l’aventura olímpica es va frenar de cop. “No és un esdeveniment prioritari ara mateix”, va dir el primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, després de la primera Comissió de Govern, el juny del 2015. Però la decisió va aixecar rebuig entre els alcaldes del Pirineu i una part de l’oposició (CiU, ERC i PSC), que van reclamar un ple extraordinari. En aquella sessió, la primera del mandat, es va aprovar crear una comissió d’estudi per escoltar més opinions abans de prendre una decisió definitiva sobre la candidatura als jocs d’hivern.
