Barcelona encara la recta final per consolidar les terrasses ampliades durant la pandèmia i dir adeu als blocs de formigó provisionals (els coneguts com a New Jersey). Finalment, es consolidaran 495 terrasses en calçada, o el que és el mateix, una de cada tres de les que es van ampliar provisionalment (un total de 1.550) en espais que abans utilitzaven els cotxes.
Les 495 terrasses en calçada consolidades suposen la meitat de les que van demanar l’autorització per fer-ho; per contra, 550 no la van demanar, 426 peticions van ser denegades i 79 restauradors més hi van renunciar “a posteriori”.
L’Ajuntament de Barcelona també ha posat data límit definitiva perquè no quedin blocs de formigó provisionals a la ciutat: a l’abril s’hauran tret tots els New Jersey. La raó és que, d’una banda, s’hauran retirat del tot les terrasses en calçada que no continuaran i, de l’altra, que les terrasses que es consolidin hauran adoptat les plataformes finals. De fet, a finals de març un 89 % de les terrasses consolidades en calçada ja tindran el disseny definitiu, sense blocs de formigó ni pilones.
A banda de l’adeu als New Jersey, l’espai que deixin buit les més de 1.000 terrasses en calçada que finalment desapareixeran permetrà recuperar 510 places d’aparcament de cotxe, 515 places de càrrega i descàrrega i 3.750 places d’aparcament de moto.
Barcelona tindrà 474 terrasses més
Més enllà de les terrasses ampliades en calçada, durant la pandèmia l’Ajuntament també va admetre ampliacions de terrasses a les voreres. Comptant-ne un tipus i un altre, en total es van fer 3.668 ampliacions, de les quals 1.131 han rebut l’autorització per consolidar-se definitivament (aquesta xifra no té en compte les renúncies que s’hagin pogut fer “a posteriori”). En canvi, l’Ajuntament ha denegat 1.768 sol·licituds i 769 restauradors no han sol·licitat mantenir la terrassa.
Sigui com sigui, un cop acabi el procés de consolidació, Barcelona passarà a tenir 474 terrasses més que no existien abans de la pandèmia.
L’Eixample, la cara i la creu
Pel que fa a la distribució per districtes, l’Eixample és on l’Ajuntament ha denegat més peticions per consolidar terrasses (622) i també el districte on s’han aprovat més peticions (346), en números absoluts, perquè és el districte on hi ha hagut –de llarg– més sol·licituds. Ara bé, si s’analitzen les dades amb les xifres relatives, a Ciutat Vella s’han denegat un 87 % de les peticions per consolidar les ampliacions (un total de 195). Per contra, Sarrià – Sant Gervasi és el districte on més se n’han acceptat proporcionalment: un 79 % (156).
Alliberar espai per als vianants
Des de l’Ajuntament de Barcelona, la tinenta d’alcalde Janet Sanz ha assegurat que, sobretot, s’han consolidat aquelles terrasses que ocupaven espai a la calçada i que, en canvi, s’ha buscat alliberar els espais per als vianants. Sanz també ha afirmat que la consolidació de les terrasses ha d’anar acompanyada del compliment de l’ordenança i per això ha demanat “corresponsabilitat” al sector.
L’alcaldessa, Ada Colau, ha assegurat que amb la consolidació de les terrasses “s’ha trobat l’equilibri” per facilitar l’activitat econòmica i també vetllar “pel descans dels veïns”. En una entrevista a Catalunya Ràdio ha assegurat que s’ha fet una “feina acurada” en funció del districte i la zona.
