ADA COLAU alcaldessa de Barcelona "Han passat tres mesos i aquestes converses no han donat els resultats que nosaltres esperàvem. Tot han estat bones paraules, tot ha estat disposició a la col·laboració per part de les entitats financeres, però de moment, del centenar de pisos que hem parlat que puguessin facilitar per ampliar el parc de lloguer social no han arribat, i per tant, com que necessitem fer un pas endavant, com sabeu, ja vam anunciar que implementàvem les primeres sancions a pisos buits aplicant la moció". CARLOS MACÍAS protaveu de la PAH Barcelona "Aquesta hauria de ser una mesura residual ja que tenim eines, com la propia ILP que ens dóna eines sobre la llei catalana sobre l'habitatge, que mobilitzen l'habitatge buit sense ser una despesa per l'administració com és el tanteig i retracte". MARIA CAMPUZANO portaveu de l'Aliança per la Pobresa Energètica "Com fer un protocol d'aplicació del principi de precaució pel qual l'empresa subministradora ha de posar-se en contacte amb l'Ajuntament abans d'executar cap tall, per tant evitar que es produeixin els talls de subministrament",

L’alcaldessa, Ada Colau, ha reclamat a la Generalitat que “posi els recursos i la voluntat política” per aplicar “de manera immediata” la ILP de l’habitatge. Colau ha anunciat que des de l’Ajuntament s’exigirà als grans propietaris que aturin els desnonaments i que impulsin el lloguer social, tal com estableix la llei. També ha dit que es reuniran amb la jutgessa degana per parlar sobre com s’aplica la ILP a la ciutat.

Després de reunir-se amb les entitats promotores de la ILP de l’habitatge (la PAH, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i l’Observatori DESC), Colau ha assegurat que el tema de l’emergència habitacional és una prioritat de l’Ajuntament i que utilitzarà totes les eines per aplicar la ILP de l’habitatge a la ciutat. Ha reconegut que les trobades amb entitats financeres “no han donat els resultats esperats” i que cal “fer un pas endavant” per tal que “el dret a l’habitatge estigui al davant pel dret al negoci i a l’especulació”.

Ha interpel·lat la Generalitat, que té la competència en habitatge, per tal que faciliti el cens de grans propietaris que tinguin més de 20 pisos per avançar en l’aplicació de la llei i exigir-los que aturin els desnonaments, impulsin l’habitatge social i garanteixin el reallotjament de les persones afectades.

També ha reclamat al govern català que impulsi un reglament per tal que els ajuntaments puguin avançar en el tema. Ha alertat que amb l’arribada del fred, augmentaran els problemes de pobresa energètica i que calen “més recursos per garantir el reallotjament”.

Des de les entitats promotores de la ILP de l’habitatge (la PAH, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i l’Observatori DESC) María Campuzano ha fet una crida a tots els ajuntaments a aplicar de forma efectiva la llei i ha assegurat que ja s’han reunit amb la Generalitat per tal de crear una guia per implementar-la.

El grup promotor de la ILP de l’habitatge continua pressionant perquè la norma no quedi només en el paper. Si la setmana passada van apel·lar el jutge degà de la Ciutat de la Justícia perquè s’apliqui la llei, aquesta s’han reunit amb l’Ajuntament per avaluar les mesures presentades fa dues setmanes per l’alcaldessa en matèria d’habitatge i reclamar un protocol d’aplicació de la llei aprovada al juliol al Parlament de Catalunya. De fet, les entitats ja van alertar que Colau no havia esmentat la ILP en la presentació de les mesures urgents i van reclamar mecanismes per aplicar-la a la ciutat de Barcelona i l’àrea metropolitana.

Un altre dels punts a discutir ha estat la construcció de 4.000 nous habitatges de lloguer social anunciada per l’Ajuntament. Des de la PAH consideren que aquesta mesura es dilatarà en el temps i suposarà una despesa important per part de l’Administració, que defensen que no només hauria de repercutir en la butxaca dels ciutadans, sinó també de les entitats financeres. En aquest sentit, les plataformes consideren que la compra de primers habitatges a través del tempteig i retracte pot ser una via ràpida de creació de parc públic, però alerten l’Administració local que només serà positiva si és a preus raonables.

Pel que fa a l’altra gran mesura aplicada per l’executiu de Barcelona en Comú, les multes als pisos buits dels bancs, consideren que amb 12 sancions a tota la ciutat de Barcelona no n’hi ha prou. D’altra banda, han recordat al govern de Colau, tal com van fer amb l’executiu anterior, que, des del punt de vista de la PAH, les sancions han de ser d’imports més elevats per ser realment efectives. Consideren que cal una política de transparència en aquesta matèria i reclamen ser partícips del disseny de polítiques públiques d’habitatge.