El Partit Popular es manté com a força més votada en les eleccions generals espanyoles, però amb un fort desgast que el duu a perdre més de 16 punts respecte als suports amb què Mariano Rajoy va guanyar les eleccions el 2011. De fet, són els pitjors resultats dels populars des de 1989.
Els socialistes perden sis punts respecte a fa quatre anys, però conserven la segona posició, amb prop d’un centenar de diputats, que podrien permetre que Pedro Sánchez arribés al govern si és capaç de sumar els suports d’altres partits.
El tercer lloc és per a Podem, una de les sorpreses de la nit perquè ha aconseguit remuntar els pitjors pronòstics que apuntaven les enquestes. La formació de Pablo Iglesias entra amb força a la cambra baixa, atès que acumula més del 20 % dels vots i 69 diputats, dels quals 12 corresponen a la coalició catalana En Comú Podem, nou a la valenciana amb Compromís i sis a la candidatura gallega En Marea. En tot cas, no suma prou amb el PSOE per arribar a la majoria absoluta, així que l’escenari de possibles pactes queda totalment obert.
Ciutadans entra al Congrés amb prop del 14 % dels vots, que li permeten obtenir 40 diputats. La formació d’Albert Rivera queda, doncs, considerablement per sota de la de Pablo Iglesias, malgrat totes les enquestes que havien pronosticat el contrari. El partit taronja havia afirmat durant la campanya electoral que donaria suport al partit guanyador, però finalment ha quedat lluny de sumar la majoria absoluta ni amb el PP ni tampoc amb el PSOE. En tot cas, el seu vot serà decisiu per permetre o impedir la investidura de qualsevol candidat a president del Govern.
Esquerra Unida (IU) s’enfonsa i només tindrà dos diputats al Congrés, en lloc dels 11 del grup del qual també formava part ICV-EUiA. La formació d’Alberto Garzón, amb la marca d’Unitat Popular que ha presentat a bona part de l’estat en aquestes eleccions, ha obtingut menys de 900.000 vots que, a més, en estar distribuïts entre moltes províncies, només li permeten aconseguir aquest parell de diputats.
IU queda, doncs, per sota de qualsevol de les dues candidatures independentistes catalanes, ERC i Democràcia i Llibertat, que han obtingut nou i vuit representants al Congrés, respectivament. Aquests diputats independentistes també podrien resultar necessaris i, per tant, decisius per a la investidura del president del nou govern.
Al País Basc, el PNB ha obtingut sis diputats i EH Bildu, dos. Coalició Canària perd un dels diputats que tenia, però es manté amb representació a la cambra baixa.
La participació en aquestes eleccions generals ha estat del 73,2 %, quatre punts per sobre del 68,9 % de quatre anys enrere. Ha pujat a totes les comunitats excepte Múrcia i on més ha pujat ha estat a Galícia, on l’increment ha estat de 10 punts.
