El 10 d’abril de l’any 2011 l’independentisme es va enfrontar a una gran prova de foc: celebrar una consulta sobiranista a la capital catalana, una ciutat amb gran densitat de població i amb ideologies molt diverses. L’organització explica que aquesta votació era “molt important”, ja que tancava el cicle de consultes iniciades a Arenys de Munt l’any 2009 i que es van fer a més de 500 municipis. Es temia que a Barcelona els resultats no seguissin la tendència de la resta de regions consultades i fes baixar el percentatge final.
Tothom deia que fer un referèndum per la independència era cosa de pobles, de comarques. Vam demostrar que Barcelona és la capital i que, quan toca, actua com a tal
Alfred Bosch, un dels portaveus de Barcelona Decideix, recorda com moltes veus indicaven que organitzar una consulta sobiranista a la capital els seria impossible. “Tothom deia que fer un referèndum per la independència era cosa de poble, de comarques. Nosaltres vam demostrar que Barcelona és la capital de Catalunya i que, quan toca actua, com a tal. La participació va ser, fins i tot, més alta que la de tot Catalunya”, recorda Bosch.
L’anticipació, un factor determinant
L’extensió de la ciutat era, segons els experts, un dels factors que complicava la consulta a la capital. “Que una plataforma de voluntaris arribés a cada barri, a cada cantonada de la ciutat, era molt complicat i ho van aconseguir”, ha explicat a betevé Jordi Muñoz, professor de Ciències Polítiques de la UB.
De fet, Barcelona va assolir un 18,14 % de participació, segons les dades del darrer padró municipal. Va superar totes les prediccions i també el nombre de vots a favor que havien aconseguit altres municipis. Una de les claus, explica Bosch, va ser “iniciar la campanya amb molta anticipació”. Precisament el vot anticipat, que s’havia iniciat sis mesos abans del 10-A, va concentrar bona part de l’escrutini final.
Quan va acabar la jornada, havien acudit a la cita 257.645 persones dels més d’ 1.420.000 ciutadans que estaven cridats a les urnes. Es van superar amb escreix totes les prediccions de participació.
El dret a decidir, a l’agenda política
Les consultes fetes als diversos municipis van suposar un punt d’inflexió. Per primer cop el procés d’independència i el dret a decidir van entrar a l’agenda política. De fet, segons explica Elisenda Paluzie, presidenta de l’ANC, “sense les consultes no hagués existit l’Assemblea Nacional Catalana”. Arran de les consultes es van estructurar plataformes locals a cada municipi que després van acabar sent l’embrió de les territorials de l’Assemblea a diverses poblacions. “Amb les grans manifestacions de l’Assemblea, es trasllada a l’agenda política el referèndum i el duem a terme l’1 d’octubre del 2017”, ha explicat.
L’independentisme, mirada internacional
Tots coincideixen que amb la votació del 2011 es va fer un gran pas per obrir camí a la internacionalització de l’independentisme. De fet, la jornada del 10 d’abril va tenir el seguiment de més d’un centenar d’observadors internacionals.
