La casa del terror. Així és com moltes persones es refereixen a la Prefectura Superior de Policia de Catalunya situada al número 43 de la via Laietana. Un lloc amb una història fosca, marcada per la repressió durant el franquisme però també en els nostres dies, com han assegurat al ‘Plaça Tísner‘, l’escriptora Gemma Pasqual i l’advocada Pilar Rebaque.
Gemma Pasqual ha posat el focus en les dones i ha recollit en el llibre ‘Torturades‘ el testimoni de 22 de les moltes que van patir-hi violència extrema. Una d’elles és Pilar Rebaque que considera que el llibre serveix per “acreditar què és el que va passar allà dins, donar veu a les dones que ho van patir i alertar que les tortures no van posar fi al franquisme“.
“És un problema d’impunitat”
Un exemple, ha recordat Pasqual, és el cas de la Xènia, detinguda el 18 d’octubre del 2019 a les protestes contra la sentència del procés: “Ella, com també altres joves detinguts el mateix dia, expliquen que les parets de la comissaria estaven tacades de sang, i acusen de tortures a la policia”. I tot i això, es lamenta, “hi ha massa impunitat. No passa res i no s’ha obert cap investigació“.
Les tortures a les dones
Per Gemma Pasqual, el fet de centrar el llibre en les dones no és per minimitzar les tortures que han rebut els homes: “No estem dient que es torturi més o menys, però el dolor és diferent“. Per Pilar Rebaque “sempre hi ha mal físic, però a les dones se’ns aplica d’una manera diferent. Com et tocaven, et parlaven a l’orella, sempre hi ha una intenció d’humiliar-te“.
Un exemple colpidor, continua Rebaque, és quan anaven al lavabo: “Sempre ens acompanyava un policia i no podíem tancar la porta. I els homes sí que podien”. Una pràctica que segons Pasqual continua practicant-se actualment. De fet, segons testimonis amb qui ha pogut parlar, asseguren que a part de les vexacions que patien, també hi ha hagut violacions.
Mobilització ciutadana
Per tots aquests testimonis, la Comissió de la Dignitat treballa per reclamar que hi hagi veritat, justícia i reparació. Començant per transformar aquesta comissaria en un espai de memòria. Pilar Rebaque, que forma part d’aquesta entitat des dels inicis, no entén com després d’haver sortit d’una dictadura “encara no hi hagi un espai de reparació, com passa a molts altres països“.
Per això, des del 2021, el primer i tercer dimarts de cada mes, a les 7 de la tarda, organitzen concentracions a la porta de la comissaria de la via Laietana i en demanen el tancament. En aquestes protestes, dues persones que han patit tortures donen el seu testimoni per “no oblidar el que va passar i el que encara continua passant”.
El “mosaic” de Gemma Pasqual i Pilar Rebaque
- Una entitat: la Comissió de la Dignitat, de la qual la Pilar en forma part des dels inicis, el 2002. Creada per la societat civil per reclamar els anomenats papers de Salamanca, impulsa diverses iniciatives per reivindicar la memòria històrica de Catalunya durant el franquisme.
- Un lloc: la Prefectura Superior de Policia de Catalunya, ubicada al número 43 de la via Laietana. Durant dècades, s’hi han documentat tortures que segueixen impunes. El llibre ‘Torturades’ recull el testimoni de 22 dones que en van patir entre 1941 i 2019 en aquestes dependències.
- Una reivindicació: convertir la coneguda com a Casa del Terror en un espai de memòria. Des de fa dos anys cada mes es fan concentracions a les portes de la Prefectura Superior de Policia de Catalunya per reclamar-ne el tancament i transformació.
- Una paraula: denúncia. És la voluntat que mou el llibre ‘Torturades’, que vol esdevenir una eina que contribueixi a aconseguir veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició.
- Una xifra: 10. Són les vegades que l’estat espanyol ha estat condemnat pel Tribunal Europeu de Drets Humans per no investigar denúncies de tortura. En set, el jutge instructor era ministre de l’Interior actual: Fernando Grande-Marlaska.
- Una plaça: la de Guillem Agulló, a Burjassot. El poble natal de l’activista antifeixista assassinat el 1993 per un grup d’extrema dreta va ser el primer en dedicar-li un espai de memòria i homenatge.
L’entrevista sencera, al ‘Plaça Tísner’
