La Fira de Barcelona acull aquest cap de setmana el Swab 2023, la cita amb les últimes tendències de l’art contemporani de la ciutat. Aquest any el certamen, que canvia d’ubicació passant al Pavelló Tèxtil amb l’objectiu d’aprofitar millor l’espai, puja l’aposta pel talent jove i de casa respecte a les edicions anteriors.
Ho fa amb un nou programa, anomenat SOLO Show, que se centra en artistes catalans i que vol generar diàlegs entre territoris mediterranis. També amb el premi a millor artista de Catalunya i a millor artista emergent de menys de 35 anys. La directora artística del festival, Carolina Diez-Cascón, explica al programa ‘Plaça Tísner’ que posen el focus on detecten que hi ha més talent emergent: “Aquest any hem apostat pel talent d’aquí i també del sud-est asiàtic i per potenciar nous espais no només de Barcelona sinó de tot Catalunya”.
Volem contribuir al fet que la gent agafi l’hàbit de visitar galeries, fires d’art i conèixer els artistes”
Acostar l’art contemporani a la ciutadania
Amb 70 galeries, 27 nacionals i 43 estrangeres, i més de 200 artistes participants, un dels principals objectius del certamen és acostar l’art contemporani a la ciutadania. “Volem contribuir al fet que la gent agafi l’hàbit de visitar galeries, fires d’art i conèixer els artistes“.
Per això, en aquesta 16a edició de la Fira Internacional d’Art Contemporani de Barcelona trobem algunes de les principals galeries del món, però també projectes emergents. Destaquen, a més, els espais per les noves plataformes o les últimes tendències del videoart.
Canviar l’estigma de la discapacitat
Un altre dels objectius del Swab és donar veu a propostes que reflecteixen les tendències del moment i defineixen el futur del món de l’art. N’és un exemple l’Helena Vinent, una artista de Barcelona que presenta la galeria ADN.
Explica que treballa des de la seva posició de persona sorda i que busca “subvertir la visió ‘capacitista’ i paternalista que situa les persones amb una discapacitat com a subjectes cohibits, inofensius i amb un cos no com a font de desig sinó de dolor”. Segons Vinent, el seu art vol mostrar les persones amb una discapacitat “com a cossos que es revelen, que d’alguna manera poden suposar una amenaça i així canviar l’estigma“.
