Serà o no el darrer espectacle de la parella escènica que, des de 15 anys, formen Nao Albet i Marcel Borràs ? Els “enfants terribles” del teatre català ho afirmen, però sent com són uns especialistes del flirteig entre ficció i realitat —com van demostrar a la roda de premsa de presentació de l’espectacle—, no es pot donar res per fet.
En cartell a la Sala Petita del TNC, ‘De Nao Albet i Marcel Borràs‘ és, sigui com sigui, una demostració de maduresa interpretativa i una autoparòdia difícil d’igualar. “Ens vam proposar treure’ns la màscara i fer un espectacle d’autoficció, però anant al fons, explicant les nostres misèries i la part més ‘monstre’ dels nostres egos”, detalla Nao Albet. La parella es despulla davant del públic, i no és només una metàfora, com demostren en una escena.
Lluita d’egos
En una primera part, l’espectacle repassa moments de la seva trajectòria professional i vital, convocant personatges diversos (professors, directors, familiars), que ells mateixos interpreten, desdoblant-se en no poques escenes, algunes hilarants.
A partir de la mitja hora llarga comença la lluita d’egos. L’escena protagonitzada a la roda de premsa, va ser com un preàmbul: Albet posa el dit a la nafra de Borràs i aquest fa el mateix amb el seu contrari. “En aquesta mena de psicoteràpia ens hem dit coses que han fet ferides”, assegura Albet. Potser sí, però el públic segueix rient.
Si és cert que, després de quinze anys de creacions conjuntes, perilla l’amistat entre els dos, benvinguda sigui la separació. Cadascun d’ells, individualment, té encara moltes coses per explicar i sorprendre el públic. Sobra talent, no només per donar garses per perdius.
