El periodista cultural Nil Martín López ens proposa al ‘Plaça Tísner‘ gaudir del teatre sense moure’ns del sofà. Com? Doncs a través de sèries en què el teatre i les arts escèniques hi tenen un paper important. Però ens fa un avís important: es tracta de cinc sèries que no adapten obres directament, sinó que parlen del món del teatre, de les arts escèniques o de la vida als escenaris. 

Una manera diferent, doncs, de connectar amb el món del teatre sense moure’ns de casa, però que alhora ens pot encoratjar a anar més a veure espectacles.

‘Station eleven’ (2021)

Patrick Somerville

Una pandèmia mata el 99,9 % de la població. A partir d’aquí, veiem com viuen anys més tard les persones que han sobreviscut. En un món on la tecnologia, l’energia i el capitalisme pràcticament han desaparegut, l’art, i en particular el teatre, retorna el sentit a la vida de la gent. ‘Station eleven’ segueix el periple d’una companyia de teatre ambulant que representa clàssics de Shakespeare per a les supervivents de l’apocalipsi. La sèrie disposa d’unes interpretacions excel·lents i té un munt de dosis d’èpica i una història que atrapa molt.

HBO Max

‘Barry’ (2018-2022)

Alec Berg i Bill Hader

Sèrie nord-americana protagonitzada per un sicari que redescobreix la seva vocació. Vol ser actor. Les conseqüències són tan hilarants com desastroses, perquè ser assassí a sou implica viure amagat de la llei i la d’actor és una professió molt pública, així que en Barry, el protagonista, es passa tota la sèrie lluitant per mantenir una doble vida. I, amb aquesta excusa i amb molt d’humor, la sèrie ens parla de la dualitat entre realitat i ficció, entre intèrpret i personatge. I també aprofita per fer un retrat còmic del món de les classes d’interpretació i dels grups de teatre amateurs.

HBO Max

‘Euphoria’ (2019-2022)

Sam Levinson

En aquesta sèrie, el teatre no n’és un element central, però sí que juga un fort paper narratiu en la seva segona temporada. Sense entrar en detalls per no fer espòilers, una de les noies, farta de ser un personatge secundari de la seva pròpia vida, decideix fer una obra de teatre posant-se a ella de protagonista i deixant a caldo totes les companyes de l’institut. Aquí el més interessant és que el teatre no apareix només com una anècdota, sinó que serveix com a element narratiu que fa avançar la trama i per explicar el que a la vida real no es podria explicar.

HBO Max

‘Young and promising’ (2015-2018)

Siri Seljeseth

La protagonista, interpretada per la creadora de la sèrie, és una monologuista que torna a Noruega després d’intentar triomfar, sense èxit, als escenaris de Los Angeles. Un cop allà, es retroba amb les seves dues amigues, que són una actriu que no para de fer càstings, i una escriptora novell. És una sèrie de quatre temporades, fresquíssima, molt ben feta i que parla d’amor, d’amistat, de relacions no heteronormatives, però també de la precarietat de treballar i de fer-se un lloc en el sector de les arts.

Filmin

‘Fosse/Verdon’

Steven Levenson i Thomas Kail

Es tracta d’un biopic sobre Bob Fosse, coreògraf i director al capdavant de musicals com ‘Cabaret’, ‘Chicago’ o ‘All that jazz’ i de la que va ser la seva dona, una figura (com tantes vegades) invisibilitzada, l’actriu i ballarina Gwen Verdon. La sèrie equilibra els moments més crus del drama de la parella amb recreacions excepcionals dels números musicals. Ideal per als amants dels drames sentimentals, dels biopics i del teatre musical i les arts escèniques en general.

HBO Max