L’actor de Vilanova i la Geltrú torna al teatre, que va ser el seu primer amor, per recuperar el monòleg d’èxit ‘Non solum’. Quasi vint anys després de la seva estrena, Sergi López tornarà a encarnar aquest home solitari del 26 al 30 de juny al Poliorama. Abans, però, seu al ‘Plaça Tísner‘ per parlar-nos d’un text que l’ha acompanyat quasi tota la seva carrera.
El desdoblament de l’home estàtic
Un home sol apareix en un escenari despullat, on l’únic element present és una caixa de fusta. Aviat, però, s’hi suma un altre, i un tercer, i un més… i a mesura que en van apareixent s’adonen d’un fet insòlit, tots tenen el rostre i el físic de Sergi López. Amb aquest punt de partida, ‘Non solum’ ens capbussa en un univers fet de gestos i de paraules, del teatre de cos de Jacques Lecoq i de la loquacitat que López i Jorge Picó, el seu company d’aventures escèniques, imprimeixen a un text àgil, profund i ple de moments còmics.
Al llarg d’una hora i quart, Sergi López es pregunta per la identitat individual en un món que tendeix a la despersonalització, reflexiona sobre la solitud i l’aïllament social, i es permet, fins i tot, emular Pau Riba tot cantant ‘L’home estàtic’. Al Poliorama, López desplega tot el seu talent d’intèrpret i, en especial, de comediant, abans d’emportar-se el ‘Non solum’ al festival Off d’Avinyó.
20 anys sol a l’escenari
Estrenat al Temporada Alta de Girona i Salt el 2005, ‘Non solum’ va ser un petit fenomen teatral des dels seus inicis. Sergi López venia de consagrar-se al cinema francès quan va decidir tornar als orígens amb un espectacle que el duria, també, al Teatre Nacional de Catalunya, al Teatre de Rond-Point de París, al Teatre del Barrio de Madrid i al Teatre Palacio Valdés d’Avilès.
Per a la versió que es podrà veure al Poliorama, Sergi López i Jorge Picó han retallat escenes i han depurat el text per guanyar concreció. El resultat és un espectacle que, amb el pas del temps, s’ha fet encara més vigent fins a convertir a aquest home sol a l’escenari en l’ambaixador de les inquietuds existencials actuals.
El “mosaic” de Sergi López
- Un clàssic teatral: ‘Els pastorets’. Sergi López es va enverinar de teatre quan era ben petit, a Vilanova i la Geltrú, fent espectacles com el text nadalenc per excel·lència de Folch i Torres. I tant s’estima aquesta obra, que encara es posa les banyes de dimoni de tant en tant.
- Un cineasta: Manuel Porier. L’any 1991, va debutar al cinema i ho va fer a l’altre cantó dels Pirineus amb aquest director francès, amb qui ha rodat fins a nou pel·lícules.
- Un nom: Harry, un amic que us estima. Si Manuel Poirier li va obrir les portes del cinema francès, el personatge de la pel·lícula de Dominik Moll el va consagrar amb premis com el César al millor actor, el primer que guanyava un actor no francòfon.
- Una professió: la de policia. Tot i que Sergi López faci cara de bona persona, també ens pot fer molta por. I si no, que li preguntin a Guillermo del Toro, que el va convertir en el dolent molt més temible que els monstres d’‘El laberinto del fauno’.
- Un retorn: el de ‘Non solum’. L’any 2005, el Sergi va estrenar al Temporada Alta el monòleg ‘Non solum’, dirigit per Jorge Picó. Dues dècades més tard, les tribulacions existencials del seu protagonista múltiple continuen tan vigents com al principi.
- Una plaça: la de la vila de Vilanova i la Geltrú. Situada al centre de la ciutat, per al Sergi és un paisatge de tota la vida on, a diferència del que li pot passar a dalt de l’escenari quan fa el ‘Non solum’, segur que mai no se sent sol.
