Santi Moix Sala diu tenir admiració pels mosquits perquè el sorprèn que “un animal tan petit pugui provocar tants canvis en les persones que l’envolten”. I això, ha assegurat Moix al ‘Plaça Tísner‘, és al que aspira ell: “No vull molestar, però sí que el que faci no passi desapercebut“.
El pintor i escultor va néixer a Barcelona però ha treballat a diversos països i està establert a Nova York. Ara, la Fundació Vila Casas li dedica l’exposició “La costa dels mosquits”, la primera gran antològica de la seva obra. La mostra s’acaba d’inaugurar a Espais Volart i reuneix una vuitantena de peces que permeten aproximar-se a les seves diferents etapes i pulsions creatives.
Moix assegura que no tria el que fa sinó que deixa que la vida li vagi mostrant quin ha de ser el pas següent. Això, diu, és així perquè no para de viatjar i viure noves realitats. En aquests viatges, explica, coneix els artesans de la zona, que li ensenyen les tècniques per dominar els diferents materials. Després, un cop a l’estudi, desenvolupa el seu propi estil.
Mitja vida a Nova York
Del seu pas per Nova York, ciutat on viu des de fa més de 30 anys, diu que hi va arribar atret per l’expressionisme que s’hi feia però també per la literatura i el cinema. I ha confessat que no va veure mai la raó per tornar cap a casa. Tot i això, quan se li pregunta quina és l’essència del seu art, contesta que és saber molt bé quins són els seus orígens.
I una alerta: Moix assegura que la capital artística que va conèixer ha canviat molt: “S’ha acabat la Nova York de Warhol i Basquiat, on l’important era passar-s’ho bé i no la venda dels quadres“. Ara, afegeix, “la ciutat obliga l’artista a fer un producte des del primer dia i no hi ha marge d’error. I això, quan has de crear, és un problema“. Aquesta tendència l’artista veu que s’està estenent per tot el món.
“La costa dels mosquits. Una antològica [1998-2022]” es pot veure a Espais Volart, de la Fundació Vila Casas, fins al 16 de juliol.
L’entrevista sencera al ‘Plaça Tísner’
