És 2025 i els senglars baixen en massa des de Collserola fins envair completament Barcelona. Aquest és el punt de partida que l’escriptor i filòleg Raül Garrigasait Colomés presenta a la seva segona novel·la ‘Profecia’. Garrigasait, que és del Solsonès, ha assegurat al ‘Plaça Tísner‘ que n’ha vist molts més a Barcelona que a Solsona: “A la ciutat s’estan humanitzant i en canvi als boscos tenen un comportament diferent”.
En la novel·la, l’autor examina la relació entre civilització i bosc, humanitat i natura, però també reflexiona sobre altres qüestions, com podrien ser el pes de la tradició, la gestió del dol o els engranatges del poder polític. L’autor decideix situar la història l’any 2025, un futur molt pròxim. Aquesta tria no és causal: “És una manera d‘obrir les portes a la imaginació, un futur molt proper que s’assembla molt al present però alhora passen coses molt estranyes i és molt poc versemblant”.
Senglars vs. humans
L’equilibri entre allò salvatge i allò humà, o més aviat “el desequilibri, xoc o tensió entre aquestes dues realitats, és el nucli de la novel·la”, ha explicat Garrigasait. D’una banda, aquesta confrontació es manifesta en la humanització dels senglars, que mengen de les nostres deixalles i tenen malalties molt semblants a les nostres.
I al mateix temps, els humans intentem abandonar la natura, “ens distanciem a través del llenguatge, la ciència i les històries”. Aquesta contraposició s’explora a través dels dos protagonistes: l’Andreu Garom, estudiós i apassionat dels porcs senglars i la seva filla Dèbora, que estudia semítiques, la bíblia i les seves profecies.
