María Fernández Benítez, coneguda popularment com a María Terremoto, forma part d’una nissaga de grans figures del flamenc. És filla de Fernando Terremoto i neta d’El Terremoto de Jerez, dos cantaors molt reconeguts. Ara, ella s’ha convertit en una de les cantaores referents d’una nova generació del flamenc. I, de fet, ja s’ha guanyat el sobrenom de la “princesa del cante jondo“.
Sobre aquest títol, María ha assegurat a ‘Plaça Tísner‘ que n’està agraïda però ha recordat que “és un nom que et posa la gent i jo intento portar-lo amb la humilitat que m’han ensenyat a casa”. Un ambient musical que la va fer pujar a l’escenari amb només vuit anys. Va ser una estrena molt especial per ella ja que va coincidir amb l’última actuació del seu pare. Un autèntic relleu generacional.
Estrena discogràfica amb 18 anys
Ara té 23 anys, però María Terremoto va gravar ‘La huella de mi sentío‘, el seu primer disc, quan en tenia 18. Un primer treball que inclou ‘Luz en los balcones‘, una bulería del seu pare que és tot un himne i que “tot el món del flamenc sap que és d’ell“. Va ser el seu homenatge a una persona clau en la seva carrera artística.
Oberta a més gèneres musicals
Tot i el seu sobrenom de “princesa del cante jondo”, la María Terremoto assegura que intenta desvincular-se de la imatge de cantaora clàssica. De fet, ha confessat que li està donant voltes a cantar altres gèneres: “Tot i que el flamenc corri per les meves venes, a mi m’agrada cantar-ho tot i vull aprofitar aquesta inquietud”. I, de fet, ha explicat que una de les seves referents és Beyoncé, de qui “li agrada tot”.
El “mosaic” de María Terremoto
- Un lloc: l’Associació Cultural Flamenca Fernado Terremoto, a Jerez. Una penya que du el nom del seu avi on, a més a més, hi ha l’escenari que la va veure actuar per primer cop.
- Un instrument: el piano. Reconeix amb timidesa que és un instrument que l’imposa cert respecte. Tot i això, el toca des de petita i té una gran presència en les cançons que interpreta.
- Una afició: el dibuix. El ritme frenètic de la seva carrera i la vida familiar no li permeten gaudir de gaires estones lliures. Quan troba un moment de calma disfruta agafant els llapis.
- Una ciutat: Sevilla, la ciutat que l’ha vist créixer personalment i professionalment. Tot i això, la Maria confessa que té el cor dividit entre Sevilla i Jerez, la seva ciutat natal.
- Un referent: Estrella Morente. Deixant de banda els referents familiars, reconeix que és l’artista en qui s’ha emmirallat durant la seva carrera. És per a ella una font d’inspiració.
- Una plaça: l’Alameda Vieja de Jerez. És l’espai que acull la Festa de la Bulería, una de les mostres més importants en l’àmbit del flamenc que se celebra des del 1967.
