A ‘Mamífera’ s’explica la història de la Lola (Maria Rodríguez Soto) i el Bruno (Enric Auquer), una parella que s’estima i que “a priori” ho té tot per formar una família normativa, si no fos que ella té molt clar que no vol ser mare, malgrat s’acaba de quedar embarassada. El llargmetratge se centra en les reflexions i les vivències de la protagonista durant els tres dies de reflexió que han de passar des que una dona decideix avortar fins que la intervenció es realitza.

Volia explicar que el desig de no ser mare pot ser una voluntat natural, conscient i que no implica tenir cap trauma”
Liliana Torres, directora de cine

Sense referents

El tercer llargmetratge de la directora de cinema Liliana Torres (‘?Qué hicimos mal?’, ‘Hayati (mi vida)’ i ‘Family tour’ posa el dit a la nafra de la maternitat. Ella sempre havia sabut que no volia ser mare i se n’adonava com al llarg de la vida, la societat qüestionava aquesta decisió. Amb ‘Mamífera’, Torres “vol explicar que el desig de no ser mare pot ser una voluntat natural, conscient i que no implica tenir cap trauma“, ha explicat a un equip del ‘Plaça Tísner‘.

No hem tingut ficció que ens empoderés, i l’hem de fer nosaltres”
Maria Rodríguez Soto, actriu

“Se’ns ha venut aquesta idea equivocada que la maternitat és un instint“, afegeix Liliana Torres, “quan passa el temps i t’informes i t’adones que no ho és perquè si fos així estaríem parint totes cada sis mesos, aquesta pressió baixa”. Amb tot, el problema és que “no hem tingut referents“. És de la mateixa opinió la protagonista de la pel·lícula, Maria Rodríguez Soto, que té molt clar que “no hem tingut ficció que ens empoderés, i l’hem de fer nosaltres“.

Millor actriu a Texas

Un dels certàmens de cinema, música i televisió més influents dels Estats Units, el festival d’Austin (Texas) South By Southwest, ha atorgat el premi del jurat a la millor interpretació a Maria Rodríguez Soto pel seu paper a ‘Mamífera’, després d’acollir l’estrena de la pel·lícula el 8 de març. L’actriu (‘Llibertat’, ‘Els dies que vindran’, ‘El ministerio del tiempo’) se sent “molt contenta i molt valorada” en un moment “de llibertat absoluta davant la càmera i sobre els escenaris”.