Es diuen Mal Pel,o com una illa del Pacífic colombià, i són una companyia de dansa contemporània codirigida per María Muñoz Guillén i Pep Ramis Sureda. Va néixer el 1989, ha donat com a resultat més de 30 espectacles i ha rebut els principals premis del sector, entre d’altres, el Premi Nacional de Dansa i el Premi Ciutat de Barcelona.
La importància de compartir escena
L’última vegada la María i el Pep van ballar junts a un escenari va ser l’any 2015. Ara, vuit anys després, tornen a fer-ho en el festival Grec, on podrem veure’ls de l’1 al 9 de juliol a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya. I, segons han assegurat a ‘Plaça Tísner‘, la tria de l’espai és molt important, perquè els agrada obrir un diàleg amb el públic i en aquesta sala és molt fàcil fer-ho.
Per Pep Ramis, compartir escenari és un fet molt important. Per ell, l’escena és un lloc màgic on poder imaginar junts i això és el que volen transmetre amb aquesta obra. Una coreografia, ‘Double infinite. The bluebird call‘, creada a partir de la fragilitat, la senzillesa i l’amor per l’escena. I en què es pregunten sobre la identitat i la necessitat de perseguir els somnis impossibles. Una peça dividida en tres moviments, i un epíleg, amb ells dos de ballarins i música en directe amb tres músics sobre l’escenari.
El “mosaic” de Mal Pelo
Un escriptor: John Berger. L’han llegit, l’han escoltat i també hi han col·laborat en diferents espectacles.
Un compositor: Johann Sebastian Bach. Han estat més d’una dècada explorant la seva música.
Un espai de creació: L’Animal a l’Esquena, el centre que impulsen des del 2001 a Celrà per crear una xarxa basada en l’intercanvi amb altres artistes i creadors.
Una afició del passat: l’atletisme de competició. La Maria va créixer a València, on va estudiar música i practicava aquest esport.
Una passió d’infància: el dibuix. Des de petit que forma part de l’imaginari del Pep.
Una plaça: per la Maria, la plaça de Milans, al barri Gòtic de Barcelona; pel Pep, la plaça de Sa Mora de Manacor, el poble on va néixer.
