‘Mujeres que follan‘ és el nou llibre de la periodista i escriptora Adaia Teruel. Recull el testimoni en primera persona de dones d’entre 40 i 50 anys que expliquen la seva vida sexual sense embuts: des de les seves preferències i fantasies fins a les pors, traumes i inseguretats.
Tot i que l’objectiu de l’obra no és extreure’n conclusions, l’autora diu que ha quedat sorpresa “pel nombre de dones que han passat per relacions tòxiques, abusos i violacions”. El sexe és el fil conductor del llibre, però també hi apareixen altres temes com el feminisme, la discriminació o el patriarcat: “No només hi ha una dona que t’explica com fa squirting o que té una fantasia sexual amb un home de color o amb un grup, hi ha temes molt més profunds”, avisa Teruel.
El sexe de les dones de 40
Segons assegura l’autora al programa ‘Plaça Tísner’, va començar a treballar en ‘Mujeres que follan’ quan va fer 40 anys i va adonar-se de la manca de referents sobre la sexualitat femenina en aquesta etapa de la vida. “Volia saber com vivien el sexe les dones de la meva edat perquè es parla molt dels joves, però les senyores de la nostra generació també tenim vida sexual“, adverteix.
Hi ha gent que viu el sexe més intensament i gent que menys, però no es diferencia pel gènere”
Amb el text també reivindica el paper actiu de les dones en el sexe: “Se’ns ha posat el motlle que hem de ser passives, que no podem demanar segons quines coses”. Explica que escrivint-lo ha constatat que “hi ha gent que viu la seva sexualitat més intensament i gent que menys, però no es diferencia pel gènere“.
Pràcticament 100 entrevistes
Teruel ha entrevistat pràcticament 100 dones, encara que finalment n’ha hagut de seleccionar només 28 per l’obra. Ens fa saber que va començar amb les que li eren més properes, del seu entorn, però que el nombre d’interessades a participar va anar creixent de manera exponencial: “Va ser com una bola de neu, de sobte, hi havia noies que m’enviaven missatges dient que sabien que havia entrevistat la seva amiga i elles també volien prendre’n part”.
Fent el llibre he après que cadascú viu el sexe a la seva manera, cada persona és única”
L’autora assenyala que ha triat les històries buscant que hi hagués diversitat de perfils: “Solteres, casades o separades; heterosexuals, bisexuals, homosexuals; gent que practica un sexe més convencional, i gent que experimenta més o gent que ha perdut el desig”. Després d’haver parlat amb tantes dones diferents sobre el tema, corrobora que no es pot homogeneïtzar la sexualitat: “Cadascú viu el sexe a la seva manera i això és el que he après fent el llibre, que cada persona és única”.
