Un lloc on es cultiva l’ànima mitjançant l’atenció a les coses del món. Aquesta és una de les aproximacions que Josep Maria Esquirol Calaf proposa entorn de la idea que té d’una “escola”. El filòsof hi aprofundeix en el seu últim llibre: ‘L’escola de l’ànima: De la forma d’educar a la manera de viure’. N’hem parlat amb ell a ‘Plaça Tísner‘.
Camí cap a la maduresa
A les notes introductòries de ‘L’escola de l’ànima: De la forma d’educar a la manera de viure‘, Josep Maria Esquirol Calaf afirma que “educar té a veure amb el fet d’indicar i iniciar el camí que duu cap a la maduresa“, a la qual “tot ésser viu tendeix” i que té per destí “donar fruits“.
En aquesta obra, el filòsof repensa conceptes amb la voluntat de “desfer definicions per poder, així, redefinir“. L’autor considera urgent “dur al present el sentit genuí” i exposa el seu anàlisi de la “situació humana fonamental” valent-se de la clau de la proximitat.
Filosofia de la proximitat
A ‘L’escola de l’ànima: De la forma d’educar a la manera de viure’, Josep Maria Esquirol fa un pas més en el desenvolupament de seva línia de pensament, l’anomenada filosofia de la proximitat. Esquirol en va exposar les bases a ‘La resistència íntima’, un text que reivindica la quotidianitat i amb què va guanyar el Premi Ciutat de Barcelona d’assaig 2015 i del Premi Nacional d’assaig 2016.
El 2018 va publicar ‘La penúltima bondat’, un assaig en què abordava tres “infinitius essencials” dels humans: viure, pensar i estimar. Tres anys més tard, va publicar ‘Humà, més humà‘ (2021), un llibre en què tornava a desbrossar l’accessori i acostar-se al més profund de l’ànima per pensar entorn de les quatre infinituds essencials de les persones: vida, mort, tu i món.
El “mosaic” de Josep Maria Esquirol
- Una lectura: ‘La gravetat i la gràcia’, que reuneix fragments dels quaderns manuscrits de Simone Weil. En Josep Maria sent especial sintonia amb l’obra d’aquesta filòsofa francesa.
- Un entorn: Sant Joan de Mediona. En Josep Maria hi va néixer i encara viu en aquest poble de l’Alt Penedès. Un paisatge que per a ell és sinònim de llar.
- Un mestre: el desaparegut Armando Rigobello. D’aquest filòsof italià, a qui en Josep Maria també considerava un amic, explica que en va aprendre que la filosofia és, sobretot, acolliment i hospitalitat.
- Una acció: repensar. És el que fa i ens convida a fer a ‘L’escola de l’ànima: de la forma d’educar a la manera de viure’, una obra que revisa conceptes per traçar un camí més clar cap a una vida madura i plena.
- Una clau: la proximitat. És des de la que articula la seva reflexió filosòfica, que ha anat desplegant en obres anteriors: ‘La resistència íntima’, ‘La penúltima bondat’ i ‘Humà, més humà’.
- Una plaça: la de la Universitat. Un lloc concorregut de la ciutat que pren el nom de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona, de la qual en Josep Maria fa molts anys que n’és professor.
